El consum crònic d’alcohol pot contribuir a augmentar la sensibilitat al dolor a través de dos mecanismes moleculars. En un estudi publicat al ‘British Journal of Pharmacology’, un equip d’investigadors explica com ha descobert la relació complexa entre l’alcohol i el dolor i conclou que, tant si es beu molt com si es pateix síndrome d’abstinència, hi ha dos processos diferents que fan que el dolor crònic augmenti. Alhora, però, també han identificat dianes terapèutiques potencials per ajudar a tractar-lo.
Un problema relacionat amb malalties molt diverses
Els trastorns per l’ús d’alcohol són un espectre que cobreix tant l’abús de l’alcohol com la dependència i l’addicció. Entre moltes altres conseqüències, aquests trastorns poden ajudar al desenvolupament de diverses malalties cròniques, tant cardiovasculars com hepàtiques i també alguns càncers. Entre els problemes que causa, a més, també hi ha un augment de la sensibilitat al dolor i la seva cronificació. Una de les formes que pot prendre això és l’anomenada neuropatia alcohòlica, és a dir, danys als nervis que causen dolor crònic i altres símptomes.
Els efectes de l’alcohol en com sentim el dolor
Fins ara, alguns estudis apuntaven que els trastorns per l’ús d’alcohol s’associen a canvis en la manera com el cervell processa els senyals del dolor i també en l’activació del sistema immunològic. El dolor, a més, pot dur a consumir més alcohol, creant un bucle. D’altra banda, durant l’abstinència, les persones que pateixen trastorns per l’ús d’alcohol poden patir al·lodínia, que fa que un estímul innocu sigui percebut com a dolorós pel cos.
Així doncs, estudiar la relació bidireccional entre la dependència de l’alcohol i el dolor crònic és molt important per poder combatre aquest gran problema de salut global. És per això que els autors d’aquest estudi van mirar d’esbrinar les causes dels diversos dolors relacionats amb l’alcohol amb un experiment en tres grups de ratolins: els ‘abstemis’, els ‘bevedors moderats’ i uns tercers que havien desenvolupat dependència de l’alcohol.
Aquest darrer grup va desenvolupar al·lodínia durant l’abstinència i, en consumir-ne després, la seva sensibilitat al dolor baixava notablement. Aquest efecte també es va observar en gairebé la meitat dels ‘bevedors moderats’ però, a diferència dels dependents, el problema no desapareixia en tornar a beure.
Dos mecanismes i dos tractaments
En mesurar els nivells de proteïnes inflamatòries en els dos grups, es va veure que, tot i que la resposta inflamatòria estava sobreexcitada en tots, algunes proteïnes només havien augmentat en els ratolins dependents, indicant que hi podria haver mecanismes moleculars diferents per a cada tipus de dolor i, també, que aquestes proteïnes podrien ser una diana terapèutica per combatre’ls.
Gràcies a aquest descobriment, es podrà continuar estudiant aquest camp relativament poc conegut i, en el futur, ajudar les persones que pateixen dolor crònic a causa de l’abús en el consum d’alcohol, ja que es podrà distingir més fàcilment quin tipus de dolor té cada pacient i actuar en conseqüència.
