Una bateria que és capaç de carregar-se tota sola aconsegueix ‘asfixiar’ les cèl·lules dels tumors, cosa que podria augumenta l’eficàcia d’algunes teràpies contra el càncer. Desenvolupada per un equip d’investigadors de la Universitat Fudan de Xangai, a la Xina, ha estat presentada en un article a ‘Science Advances’ i podria obrir tota una nova vida d’investigació en el tractament del càncer.
Els experiments en ratolins van demostrar que aquesta petita bateria, embolicada al voltant d’un tumor, elimina tot l’oxigen de l’entorn de les cèl·lules del càncer, fent que els tractaments siguin més eficients. De fet, als experiments que han fet al laboratori, els tumors mamaris que havien induït en aquests animals van reduir el seu volum en un 90% en només dues setmanes gràcies a la combinació de la bateria i la teràpia.
Els tumors sòlids tenen característiques especials
Els tumors sòlids, com ara els del càncer de mama, sovint creixen més ràpidament del que el seu subministrament de sang pot mantenir i, per tant, sovint el seu centre té nivells d’oxigen molt inferiors als del seu entorn. Això fa que les cèl·lules immunològiques no pugui viure prou com per destruir aquestes cèl·lules que, a més, són més resistents a la radioteràpia i a la quimioteràpia.
No obstant això, però, també són un objectiu fàcil per a tractaments de precisió contra els tumors. Així, per exemple, són un senyal clar per uns fàrmacs de quimioteràpia concrets que només s’activen en entorns on hi ha molt poc oxigen. El problema, fins ara, és que aquests medicaments no resultaven gaire útils, perquè els tumors sòlids, si més no per fora, no són prou hipòxics.
Resultats prometedors que animen a continuar investigant
Així és com els investigadors van pensar que, si s’aconseguia ‘asfixiar’ els tumors, serien més fàcils d’atacar, i van desenvolupar aquesta bateria flexible que es pot embolicar en ells. El seu elèctrode de zinc es carrega absorbint oxigen de l’entorn i, a més, crea molècules reactives, que no serveixen a les cèl·lules dels tumors però que en poden danyar l’ADN. Només amb això, en dues setmanes pot fer que els tumors es redueixin un 26%, un percentatge que arriba al 90% en combinació amb els fàrmacs que s’activen en entorns hipòxics.
Tot i que encara queda molta feina per fer i aquests resultats són preliminars, resulten molt prometedors. Ara, caldrà continuar provant la bateria en altres models i altres càncers de mama en el camí de, finalment, aconseguir provar aquest tractament en humans. Per fer-ho, però, també caldria fer-la més grossa, més flexible i més potent, per tal que pugui servir en tumors com els de les persones, generalment molt més grossos.
