Un equip d’investigadors ha aconseguit activar durant la vigília un mecanisme que, normalment, només funciona durant el son: el moviment del líquid cefalorraquidi per eliminar residus perillosos del cervell. En un article publicat a la revista ‘PLOS Biology’, els científics expliquen com han aconseguit aquest moviment que, a més, podria ajudar a tractar malalties del cervell com ara l’Alzheimer, ja que fins i tot podria netejar les proteïnes que s’acumulen al cervell i que són la seva característica més distintiva.
Un mecanisme d’higiene cerebral
El 2019, un estudi ja va informar que, durant la nit, grans onades de líquid cefalorraquidi passan pel nostre cervell, netejant-lo. Això, de fet, va revelar que un dels papers importants del son és molt literalment higiènic. De fet, les oscil·lacions neuronals que es detecten amb el conegut com a son no-REM coincideixen perfectament amb aquestes onades de líquid.

Un experiment amb resultats clars
Els investigadors creuen que l’activitat del cervell fa que la sang flueixi a través seu, duent oxigen a les cèl·lules, i que el líquid cefalorraquidi va just darrere seu, ajudant a mantenir una pressió constant a l’interior del crani. Així, en aquest experiment, es volia esbrinar si manipulant el flux de sang també es podia manipular el del líquid cefalorraquidi fins i tot si la persona està desperta. Per fer-ho, van mostrar un patró de tauler d’escacs que feia pampallugues a sis adults sans.
En monitoritzar-los, es va comprovar com aquesta estimulació visual tan intensa afectava el flux de sang del cervell. En apagar l’estímul, el flux de sang disminuïa i el líquid cefalorraquidi augmentava en relació a quant de temps havia durat. A més, l’experiment també ha permès comprovar com l’efecte de l’activitat del cervell en el flux del líquid cefalorraquidi no té res a veure amb la influència que hi puguin tenir el batec del cor o la respiració. El cervell, de manera directa, pot controlar-lo.

Possibles tractaments per a malalties del cervell
Tot i que en aquest cas no es va comprovar si el flux havia eliminat toxines o residus del cervell, estudis anteriors en ratolins ja havien demostrat que alguns estímuls audiovisuals redueixen els nivell de proteïnes tòxiques relacionades amb l’Alzheimer i el Parkinson i, de fet, ara s’està mirant de reproduir aquest efecte en humans.
Per bé que les onades de líquid creades per aquest mètode són menors que les que hi ha mentre dormim, i que per tant aquesta sempre és la primera opció, els investigadors volen aprofundir en el coneixement d’aquest mecanisme, especialment pel que fa al seu potencial com a tractament per algunes malalties del cervell.