Un equip d’investigadors de la Universitat d’Oxford (Anglaterra), amb la col·laboració de l’empresa de robòtica Devanthro, han anunciat en un article publicat a la revista ‘Communications Engineering’ que han aconseguit fer créixer cèl·lules sobre l’esquelet d’un robot. Aquest avenç en enginyeria de teixits, un camp que es troba a les beceroles, podria ajudar en alguns tractaments experimentals, permetent recrear l’entorn on creixen habitualment.

Cultius adaptats al lloc d’implantació

Les cèl·lules que es fan servir en medicina regenerativa, normalment, creixen en entorns estàtics, com plaques de petri o bastides. Aquest tipus de teixits, però, si han de créixer i fer la seva funció, en casos com el dels tendons o els músculs haurien de tenir un entorn més semblant a l’indret on seran implantats, per poder flexionar-se i moure’s correctament.

És per això que els investigadors van decidir provar-ho en un model humà artificial, és a dir, en un robot. Van crear un sistema músculoesquelètic el més semblant possible al d’una persona, convertint-lo en un entorn perquè les cèl·lules hi poguessin créixer com si fos un bioreactor.

A partir d'un robot existent, es va reproduir l'articulació de l'espatlla per poder exercitar-hi el teixit muscular cultivat | Devanthro
A partir d’un robot existent, es va reproduir l’articulació de l’espatlla per poder exercitar-hi el teixit muscular cultivat | Devanthro

Una rutina d’exercici durant el creixement

Primer van col·locar una sèrie de filaments biodegradables en una estructura envoltada d’una membrana semblant a un globus. Al seu interior, van “plantar-hi” cèl·lules humanes i van omplir l’entorn d’un líquid ric en nutrients per ajudar-les a créixer i multiplicar-se. Després, van deixar que el teixit creixés durant dues setmanes sotmetent-lo a una ‘rutina d’exercicis’ consistent a insertar el bioreactor a l’espatlla del robot durant mitja hora al dia, fent que aquest fes els moviments que faria una persona.

Tal com esperaven els investigadors, es van veure canvis en les cèl·lules crescudes sota aquest règim d’exercici respecte les que creixen en entorns estàtics. Això no vol dir necessàriament que els canvis sigui beneficiosos, cosa que no s’ha pogut comprovar, sinó simplement que es poden fer créixer teixits en aquestes circumstàncies i mirant que s’adaptin a l’entorn concret on hauran de ser implantats.

Una demostració que és possible

Aquest estudi demostra, senzillament, que és possible fer créixer cèl·lules a sobre de l’esquelet d’un robot. El pas següent serà, per començar, provar que té una utilitat que en justifiqui l’ús. Aquest serà el proper pas dels investigadors, que són optimistes sobre el potencial d’aquesta tècnica. En el futur, si es poguessin crear rèpliques perfectes del cos dels pacients, es podrien fer créixer tendons i músculs personalitzats i adaptats a qui els ha de rebre.

Nou comentari

Comparteix