Els embrions d’estrelles de mar es poden unir de manera espontània per formar cristalls aquàtics gegants, que duren moltes hores abans de començar a dissoldre’s lentament a mesura que es desenvolupen.
El descobriment, presentat a la revista ‘Nature’, l’ha fet un equip d’investigadors liderats per la Universitat de Harvard i l’Institut Tecnològic de Massachusetts, als Estats Units, que investigaven les interaccions entre els embrions d’estrelles de mar en un laboratori de física. Les seves observacions mostren com, durant el seu desenvolupament, milers d’embrions es van unint formant estructures cristal·lines que es mantenen durant moltes hores.
Les primeres hores de les estrelles de mar
Les estrelles de mar neixen com a cèl·lules fertilitzades que es divideixen ràpidament i es pleguen sobre elles mateixes d’una manera que comença a mostrar la simetria radial que tindran quan acabin de formar-se. En aquest moment els cilis, els filaments de la superfície de les cèl·lules, comencen a sincronitzar-se i fan que els embrions comencin a rotar lentament, tots en la mateixa direcció, i a dirigir-se cap a la superfície de l’aigua.
Allà és quan poden aparèixer patrons d’autoorganització, que formen grups espontanis bidimensionals que, amb el temps, creixen fins a formar cristalls més grans, de fins a milers d’embrions alhora. Aquests cristalls tenen propietats ben definides, com ara que el seu moviment de rotació, resultat de l’efecte de la rotació de tots els embrions. A més, també ondulen, mostrant que tenen una certa ‘elasticitat’ motivada per petites diferències entre la velocitat de rotació dels embrions i que permeten que s’hi propaguin les ones.
La curta vida d’unes estructures misterioses
A diferència dels cristalls convencionals, però, aquests es formen i es desfan moguts únicament pel procés de desenvolupament dels embrions. A mesura que creixen, van canviant de forma, i això influencia el flux d’aigua al seu voltant, alterant la integritat de l’estructura dels cristalls. Al cap d’unes 30 hores de formar-se, el desordre comença a dominar i el cristall es dissol al llarg de les 10 hores següents.
Aquest descobriment ha fet que els científics es fessin preguntes sobre l’evolució d’aquestes estructures i quins avantatges suposen per a les estrelles de mar, que no són els únics éssers en què s’ha observat aquest comportament. Alguns bacteris i algunes algues també tenen comportaments semblants, tot i que en aquest cas formen colònies esfèriques.
