MonPlaneta
La vida urbanita és el secret de les cotorres argentines invasores

La vida urbanita és el secret de l’èxit de les cotorres argentines (Myiopsitta monachus) i també de la cotorra de Kramer (Psittacula krameri), dues espècies que simbolitzen el fenomen de les espècies invasores a tot Catalunya i, especialment, a la ciutat de Barcelona, on la cotorra argentina fa dècades que forma part del paisatge.

Expandint-se des dels anys setanta

La cotorra argentina va aparèixer per primer cop a la Península el 1975, a Barcelona. A principis dels 80 també era present a Madrid i Puerto de la Cruz (Tenerife) i, el 2015, ja era present a 15 comunitats autònomes, 27 províncies i 142 municipis, tot i que els principals nuclis reproductors continuen sent Barcelona i Madrid. Pel que fa a la cotorra de Kramer, va ser vista per primer cop el 1970 a Zorita (Cáceres) i, des d’aleshores, s’ha expandit per 7 comunitats autònomes, 13 províncies i 34 municipis, a més d’una ciutat autònoma.

Evolució temporal de la cotorra argentina (quadres negres) i de Kramer (cercles grisos) a la península Ibèrica | Cardador et al., 2022
Evolució temporal de la cotorra argentina (quadres negres) i de Kramer (cercles grisos) a la península Ibèrica | Cardador et al., 2022

Els espais humanitzats, un trampolí per a la colonització

En un estudi liderat pel CREAF, un equip d’investigadors ha fet un model de simulació de l’expansió d’aquestes espècies tan conegudes i, en un article publicat a ‘Diversity and Distributions’, ha exposat les seves conclusions. Encapçalats per la investigadora Laura Cardador, han demostrat que els hàbitats humans, tant les ciutats com les connexions i infraestructures, han estat el trampolí a partir del qual aquestes aus han colonitzat permanentment la península Ibèrica, juntament amb factors naturals com ara un clima semblant al del seu lloc d’origen.

Aquest treball dóna suport a una idea que fa temps que ronda en la comunitat científica, la importància dels hàbitats humans en l’expansió i permànència de les espècies invasores, no només en el cas de les ciutats sinó també en els entorns que ha degradat, les zones perifèriques i les infraestructures que connecten totes aquestes zones.

Les cotorres argentina i de Kramer, és clar, s’han expandit per alliberaments voluntaris o accidentals d’individus que vivien a les ciutats com a mascotes. Això és un fet però després de 2005, quan se’n va prohibir la comercialització a Europa, han colonitzat nous espais, cosa que indica altres factors.

La cotorra de Kramer és l'altra espècie invasora en què s'ha centrat l'estudi del CREAF | SEO/BirdLife
La cotorra de Kramer és l’altra espècie invasora en què s’ha centrat l’estudi del CREAF | SEO/BirdLife

Ocells preparats per a les zones urbanitzades

Els autors d’aquest estudi creuen que la gran connectivitat entre els ambients humanitzats n’és un de molt important perquè permet a les cotorres de les ciutats desplaçar-se seguint les infraestructures que connecten les urbs. Uns entorns on, d’altra banda, ja estaven preadaptades a viure al seu ambient d’origen, sense depredadors, aprofitant una gran varietat de recursos per alimentar-se i desenvolupant comportaments innovadors davant de perills o amenaces.

Per a aquesta recerca s’ha creat un model matemàtic dinàmic que ha permès predir i entendre què ha ajudat aquestes espècies a expandir-se. Els investigadors l’han nodrit amb milers de dades reals de totes dues espècies, provinent de diversos projectes anteriors. Gran part són plataformes de ciència ciutadana, dutes a terme per persones que han penjat informació sobre les cotorres que han anat veient a la Península entre 1991 i 2016.

Informació útil per a gestionar la invasió

Amb tot plegat, s’ha pogut entendre com l’expansió de les cotorres ha anat lligada als hàbitats humans. Per a Laura Cardador el model pot ser “una bona primera aproximació” per prioritzar les accions de gestió, ja que pot “identificar àrees sensibles a rebre noves colonitzacions”, a més d’aquelles on els impactes puguin ser més importants per interferències tant amb els humans com amb espècies sensibles.

Més notícies

Colau sacrifica 1.000 coloms de Plaça Catalunya per una fira de Nadal

Una ONG en defensa dels animals crida al boicot a la fira i considera que la mesura incompleix la norma de protecció animal de Catalunya
:  - Mobile
Els hipopòtams van arribar a Colòmbia de la mà de Pablo Escobar | Ministeri de Medi Ambient de Colòmbia

El llegat de Pablo Escobar: els hipopòtams, espècie invasora a Colòmbia

El govern del país els va incloure a la llista aquest divendres per definir com controlar-los
:  - Mobile
L'Anopheles stephensi s'està escampant per Àfrica, posant en perill milions de persones | PIXNIO

Un mosquit invasor asiàtic és darrere l’expansió de la malària a l’Àfrica

La propagació d'aquest insecte podria empitjorar encara més la situació de la malaltia al continent
:  - Mobile
Gripau gegant | Pixabay

Una espècie invasora de gripau s’ha convertit en caníbal per continuar propagant-se

Els gripaus gegants, un problema ecològic de primer ordre a Austràlia, han començat a menjar-se entre ells
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa