La vida urbanita és el secret de l’èxit de les cotorres argentines (Myiopsitta monachus) i també de la cotorra de Kramer (Psittacula krameri), dues espècies que simbolitzen el fenomen de les espècies invasores a tot Catalunya i, especialment, a la ciutat de Barcelona, on la cotorra argentina fa dècades que forma part del paisatge.
Expandint-se des dels anys setanta
La cotorra argentina va aparèixer per primer cop a la Península el 1975, a Barcelona. A principis dels 80 també era present a Madrid i Puerto de la Cruz (Tenerife) i, el 2015, ja era present a 15 comunitats autònomes, 27 províncies i 142 municipis, tot i que els principals nuclis reproductors continuen sent Barcelona i Madrid. Pel que fa a la cotorra de Kramer, va ser vista per primer cop el 1970 a Zorita (Cáceres) i, des d’aleshores, s’ha expandit per 7 comunitats autònomes, 13 províncies i 34 municipis, a més d’una ciutat autònoma.
Els espais humanitzats, un trampolí per a la colonització
En un estudi liderat pel CREAF, un equip d’investigadors ha fet un model de simulació de l’expansió d’aquestes espècies tan conegudes i, en un article publicat a ‘Diversity and Distributions’, ha exposat les seves conclusions. Encapçalats per la investigadora Laura Cardador, han demostrat que els hàbitats humans, tant les ciutats com les connexions i infraestructures, han estat el trampolí a partir del qual aquestes aus han colonitzat permanentment la península Ibèrica, juntament amb factors naturals com ara un clima semblant al del seu lloc d’origen.
Aquest treball dóna suport a una idea que fa temps que ronda en la comunitat científica, la importància dels hàbitats humans en l’expansió i permànència de les espècies invasores, no només en el cas de les ciutats sinó també en els entorns que ha degradat, les zones perifèriques i les infraestructures que connecten totes aquestes zones.
Les cotorres argentina i de Kramer, és clar, s’han expandit per alliberaments voluntaris o accidentals d’individus que vivien a les ciutats com a mascotes. Això és un fet però després de 2005, quan se’n va prohibir la comercialització a Europa, han colonitzat nous espais, cosa que indica altres factors.
Ocells preparats per a les zones urbanitzades
Els autors d’aquest estudi creuen que la gran connectivitat entre els ambients humanitzats n’és un de molt important perquè permet a les cotorres de les ciutats desplaçar-se seguint les infraestructures que connecten les urbs. Uns entorns on, d’altra banda, ja estaven preadaptades a viure al seu ambient d’origen, sense depredadors, aprofitant una gran varietat de recursos per alimentar-se i desenvolupant comportaments innovadors davant de perills o amenaces.
Per a aquesta recerca s’ha creat un model matemàtic dinàmic que ha permès predir i entendre què ha ajudat aquestes espècies a expandir-se. Els investigadors l’han nodrit amb milers de dades reals de totes dues espècies, provinent de diversos projectes anteriors. Gran part són plataformes de ciència ciutadana, dutes a terme per persones que han penjat informació sobre les cotorres que han anat veient a la Península entre 1991 i 2016.
Informació útil per a gestionar la invasió
Amb tot plegat, s’ha pogut entendre com l’expansió de les cotorres ha anat lligada als hàbitats humans. Per a Laura Cardador el model pot ser “una bona primera aproximació” per prioritzar les accions de gestió, ja que pot “identificar àrees sensibles a rebre noves colonitzacions”, a més d’aquelles on els impactes puguin ser més importants per interferències tant amb els humans com amb espècies sensibles.
