Un càncer contagiós que afecta la sang està saltant entre espècies de cloïsses i s’ha escampat per l’oceà Atlàntic i la Mediterrània, segons un estudi publicat a la revista ‘eLife’. L’activitat humana, a més, podria haver contribuït a la seva propagació.

Els càncers contagiosos han estat identificats en diverses espècies com ara els dimonis de Tasmània, els gossos i també els mlusclos i les cloïsses. Tot i que normalment només es propaguen entre individus de la mateixa espècie, alguns estudis han aportat proves que, entre els bivalves, també es poden encomanar entre espècies diferents.

Un exemplar d'escopinya gravada | Wikimedia Commons
Un exemplar d’escopinya gravada | Wikimedia Commons

L’objectiu d’aquest estudi era saber si aquesta leucèmia en concret, que s’havia trobat en alguns bivalves, també afectava la Venus verrucosa o escopinya gravada, una espècie comestible i força apreciada que viu, entre d’altres, al sud d’Europa. Els investigadors van recollir gairebé 350 exemplars de les costes de l’estat espanyol, Portugal, l’estat francès, la República d’Irlanda i Croàcia, identificant casos de neoplàsia hèmica, com es coneix aquesta mena de leucèmia, en dues regions diferents de l’Estat.

La sorpresa, però, és que un grup d’aquestes escopinyes era de la costa mediterrània i l’altra de l’Atlàntic. Gràcies al seqüenciament dels seus genomes, es va descobrir que el càncer es va originar en una sola escopinya, després es va tornar contagiós i finalment es va escampar entre elles. A més, també es van trobar seqüències genètiques d’una altra espècie de cloïssa, la Chamelea gallina o rossellona que, segons les anàlisis, és l’espècie on va aparèixer primer la malaltia.

Rossellones | Wikimedia Commons
Rossellones | Wikimedia Commons

La manera més probable com el mal va passar d’una regió a l’altra és a través de l’activitat humana, segons els científics. De fet, no és la primera vegada que passa: en un estudi anterior, es va demostrar que alguns musclos portadors d’un càncer contagiós havien travessat l’Atlàntic enganxats a vaixells.

Els investigadors volen continuar treballant en aquesta malaltia per saber quant de temps fa que s’està propagant. A més, sabent que pot saltar d’espècies i amenaçar els ecosistemes marins, cal conèixer més en profunditat aquest mal, i d’altres, per tal de poder protegir els animals potencialment amenaçats.

Nou comentari

Comparteix