El quart informe de resultats de l’observatori metropolità de papallones mBMS revela que hi ha set espècies d’ambients naturals i madurs al mig dels parcs metropolitans, algunes de les quals estan en regressió a Catalunya. Aquest descobriment s’ha fet gràcies a l’esforç d’un equip de 67 voluntaris durant quatre anys, que han sortit a explorar els parcs i platges metropolitans cada 15 dies.
“Són típiques d’hàbitats naturals, per això aquí hi ha pocs individus, i és aquesta poca quantitat d’exemplars el que requereix temps i insistència per trobar-les”, explica Joan Pino, director del CREAF, catedràtic d’ecologia de la UAB i codirector científic de l’mBMS. És per això que els autors de l’informe consideren probable que se’n trobin de noves els propers anys.
Un reforç a l’estratègia de l’AMB
Aquesta troballa reforça l’estratègia de l’AMB d’aplicar les anomenades ‘solucions basades en la natura’ (SBN) en la gestió de la Xarxa Metropolitana de Parcs i Platges, que en aquest cas es concreta en potenciar els anomenats prats florits, superfícies de vegetació amb poques segues, absència de reg i lliures d’herbicides i fitosanitaris.
L’mBMS indica que els parcs amb aquests prats “mantenen poblacions de papallones a nivells similars a les formacions herbàcies naturalitzades que hi ha al voltant dels parcs”, apunta Jordi Bordanove, coordinador de Serveis de Gestió de Parcs i Platges de l’AMB. Els prats florits proveeixen de nèctar i de plantes on fer la posta. Per tenir més possibilitats de trobar espècies exemplars, l’mBMS anuncia que aquest 2023 amplia els llocs on es pot participar, passant de 26 a 31 parcs metropolitans, i crida la ciutadania a unir-se al projecte per ampliar el coneixement d’aquests insectes bioindicadors.
Espècies singulars, fins i tot algunes en regressió
Les prospeccions de papallones han permès localitzar espècies singulars. Per una banda, n’hi ha de pròpies de boscos mediterranis i boscos de ribera naturalitzats, com l’aurora (Anthocharis cardamines), l’aurora groga (Anthocharis euphenoides), la nimfa mediterrània (Limenitis reducta) i la blanqueta dels nervis verds (Pieris napi), però també de pròpies de prats naturals com l’escac ibèric (Melanargia lachesis), la lleonada comuna (Coenonympha pamphilus) i la lleonada de garriga (Coenonympha dorus). “És una troballa important perquè les dues darreres espècies es troben en regressió arreu del territori català”, constata Joan Pino.
Cal potenciar i mantenir la infraestructura verda metropolitana
L’informe també recull els resultats generals de la temporada 2022, en què es van comptar 8.437 papallones de 40 espècies diferents als parcs i platgs estudiats, un 20% de les espècies presents a Catalunya. Malgrat tot, les que predominen als parcs i platges metropolitans són aquelles de què les erugues es poden alimentar de molts tipus de plantes, és a dir, que són generalistes, i que tenen una gran capacitat de dispersió i poden habitar ambients naturals i enjardinats i travessar la trama urbana, característiques necessàries per viure a parcs envoltats de ciutat.
“Aquestes dades indiquen la necessitat de potenciar i mantenir la infraestructura verda metropolitana pels béns i serveis ambientals que proporcionen a la ciutadania, però també per la seva contribució a la conservació de la biodiversitat i perquè permeten fer un seguiment dels impactes del canvi global”, recalca Joan Marull, director del Departament d’Ecologia i Territori de l’IERMB i codirector científic de l’mBMS.
Un projecte possible gràcies als voluntaris
Les dades de l’observatori els obtenen voluntaris que han fidelitzat la seva participació al llarg de les edicions, amb ganes d’aprendre, participar i implicar-se en el coneixement de les papallones metropolitanes. A hores d’ara s’ha consolidat una comunitat que es reparteix els parcs i platges metropolitans i que surt cada 15 dies a explorar el que els ha estat assignat. És una tasca que valoren molt positivament per la contribució que fan a la ciència i també pels beneficis personals que els aporta.
El 2023 el projecte s’amplia a cinc emplaçaments més: parc de l’Ermita (Castellbisbal), parc nou (El Prat de Llobregat), parc de Can Buxeres (L’Hospitalet de Llobregat), la platja de Sant Adrià (Sant Adrià de Besòs) i el parc de la Solana (Sant Andreu de la Barca). Així s’assoleix la xifra de 31 emplaçaments –26 parcs i cinc platges–. Aquests espais metropolitans sovint ocupen una posició intermèdia entre el teixit urbà metropolità i els grans espais naturals. Són uns grans desconeguts a nivell científic, però acullen força biodiversitat i tenen un gran valor socioambiental. Poden tenir, a més, un paper destacat en la connectivitat ecològica del territori, i facilitar l’entrada de la fauna nativa salvatge a les ciutats.
Per això, el projecte es focalitza en les papallones diürnes, sensibles i que donen molta informació per poder valorar i millorar la biodiversitat de diferents hàbitats. Per continuar augmentant el coneixement d’aquests insectes bioindicadors, el projecte té oberta una crida a voluntaris que vulguin rebre formació i es comprometin a fer el seguiment de papallones al parc o platja que els sigui més còmode. Per participar-hi, cal omplir el formulari d’inscripció a la pàgina web del projecte.
