MonPlaneta
Identificar àrees crítiques del sisó, clau per a la conservació de l’espècie

Un projecte liderat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, ha desenvolupat una aproximació metodològica per a la identificació d’àrees crítiques de conservació del sisó comú (Tetrax tetrax), la població del qual s’ha reduït més del 50% en els darrers 15 anys a l’estat espanyol. Això ha portat a la proposta de tornar-lo a cataloga com a espècie en perill d’extinció.

El sisó comú (Tetrax tetrax) és una espècie d’ocell d’hàbitats agraris oberts dominats per cultius cerealistes de secà o pastures extensives. A l’estat espanuol, l’espècie es troba en 12 comunitats. Les seves principals poblacions s’han trobat històricament a la Meseta Sud (Castella-La Manxa) i Extremadura, amb poblacions més reduïdes i disperses a la Meseta Nord (Castella-Lleó), vall de l’Ebre i Andalusia. La regressió de les poblacions està principalment associada a canvis en la gestió agrària del territori (per exemple, la intensificació agrícola, l’ús de fitosanitaris, els programes de regadiu o els canvis d’usos del sòl), als quals se sumen noves amenaces potencials, com l’expansió de les plantes fotovoltaiques en terrenys agrícoles.

La inclusió del sió com a espècie en perill d’extinció al Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades comportaria associada la identificació d’àrees crítiques per a la seva conservació com a eina clau de planificació. En el projecte del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, i conjuntament amb els gestors i altres actors involucrats en la conservació de l’espècie, s’han identificat tres objectius principals a tenir en compte a l’hora de declarar aquestes àrees per al sisó:

  • 1) La viabilitat de l’espècie: les àrees crítiques han de garantir la disponibilitat d’hàbitats de qualitat per a l’espècie durant tot el seu cicle vital i actuar per reduir potencials amenaces a l’espècie o el seu hàbitat
  • 2) La representativitat: les àrees crítiques identificades haurien de ser prou representatives per donar aixopluc a poblacions a totes les regions on el sisó és present a Espanya
  • 3) La connectivitat: s’han de reconèixer les interaccions que hi ha entre poblacions i tenir en compte a l’hora de planificar-ne la conservació a escala nacional (per exemple, els moviments migratoris hivernals de l’espècie congreguen espècies de diferents poblacions del nord d’Espanya a Extremadura i a Castella- la Manxa).

L’equip del projecte ha fet servir models ecològics estadístics per quantificar aquests tres requeriments (viabilitat, representativitat i connectivitat) i ha treballat en una proposta metodològica de planificació espacial multicriteri per identificar les àrees clau al territori espanyol que els compleixin simultàniament.

Els resultats, presentats en un seminari el 28 de gener del 2022, a més de 30 gestors i altres actors rellevants en la conservació de l’espècie, mostren que només un petit percentatge de les zones que cobreixen els requeriments de qualitat d’hàbitat per a l’espècie a nivell nacional (al voltant del 25%), es troben dins zones protegides declarades a aquest efecte (ZEPAS). Els gestors, encara que conscients del problema, van mostrar preocupació per aquests resultats que suggereixen que la gestió d’aquesta espècie amenaçada s’hauria d’ampliar a zones fora dels espais protegits, on la competència amb altres usos del territori (ex. desenvolupament agrícola intensiu o fotovoltaic) i les amenaces són més grans i la capacitat de gestionar amb finalitats de conservació més limitada.

S’espera un impacte important del projecte en la conservació del sisó

Des de l’inici, aquest projecte ha comptat amb el suport de la majoria de les comunitats autònomes on l’espècie és present, així com amb la implicació directa dels principals equips de recerca de l’espècie a nivell nacional (Universitat Autònoma de Madrid i Universitat de Barcelona), experts internacionals en la conservació d’espècies amenaçades (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura – UICN) i de SEO-BirdLife amb la cessió de les dades dels dos censos nacionals de l’espècie.

El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) espera que aquest projecte tingui un impacte important per la conservació del sisó a Espanya, una espècie emblemàtica de les nostres zones agrícoles i de la qual som els grans responsables de la seva conservació a nivell europeu i mundial. A més, la metodologia desenvolupada en el projecte podrà servir de precedent per aplicar-la en futurs plans de recuperació d’aquesta i altres espècies amenaçades.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa