Repte KAI: nedar els 120km de la Costa Brava per la protecció del medi ambient

La previsió és nedar fins a quaranta hores seguides

El 21 d’agost es farà nedant per primer cop la totalitat de la Costa Brava —120 quilòmetres— amb l’objectiu de recollir fons per al projecte de sostenibilitat de la Universitat de Barcelona «Evitem la pesca fantasma». Es farà a través de la iniciativa solidària KAI, una nova línia d’actuació creada pel club de natació Radikal Swim amb què, mitjançant reptes desafiadors, es vol donar suport a iniciatives locals que afronten els problemes que amenacen mars, oceans i rius. El llançament del projecte KAI s’iniciarà amb el repte de fer nedant sense parar els 120 quilòmetres del litoral de la Costa Brava. Ho farà l’equip de nedadors del mateix club Radikal Swim, liderats per Gerard Alemany, que farà nedant la distància prevista d’entre 115 i 120 quilòmetres sense parar ni sortir de l’aigua. La previsió és nedar fins a quaranta hores seguides. Algunes de les dificultats principals a l’hora d’assolir aquest repte poden ser els bancs de meduses, haver de nedar durant una nit sencera, l’exposició prolongada a l’alta salinitat —que pot produir la inflamació de zones toves i de les vies respiratòries i alimentàries—, la preparació mental i la variabilitat de les condicions de vent i onatge de la Costa Brava.

Aquest repte unirà institucions, empreses, marques i persones compromeses amb la salut mediambiental de l’oceà. L’objectiu final és abordar conjuntament la problemàtica que afecta el mar de la Costa Brava, a fi de projectar-se al món com un model de sostenibilitat i donar el màxim suport al projecte «Evitem la pesca fantasma» de la Universitat de Barcelona en la seva tasca de protecció mediambiental dels fons marins de la Costa Brava.  

Arts de pesca fantasma | Universitat de Barcelona
Arts de pesca fantasma | Universitat de Barcelona

El projecte «Evitem la pesca fantasma» és una iniciativa per reduir l’impacte de les arts de pesca perdudes (APP) als fons marins a Catalunya, unes trampes mortals per a la biodiversitat. Sota la coordinació científica de Bernat Hereu, professor de la Facultat de Biologia i de l’IRBio, el projecte està impulsat per la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat de Catalunya.  «La pesca fantasma és un fenomen habitual al litoral que causa un efecte de pesca constant i recurrent en la vida marina. La captura fantasma es pot allargar durant setmanes —fins i tot anys— i pot afectar també espècies protegides com el corall vermell», detalla Hereu, que és professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB. En aquesta lluita contra els efectes de les APP en el medi marí, la col·laboració de les confraries de pescadors és decisiva. Molts pescadors artesanals han col·laborat activament en la detecció i extracció d’arts de pesca perdudes. En el marc del projecte, s’han pogut recuperar més de 130 arts de pesca abandonades al litoral català i s’ha pogut evitar, així, l’impacte que tenen sobre els fons i la biodiversitat marina.  

Més enllà del vessant esportiu, l’objectiu d’aquest repte és mitigar el problema urgent que suposa la pesca fantasma aconseguint fons per al projecte de la Universitat de Barcelona «Evitem la pesca fantasma». Es vol reduir l’impacte de les APP en més de setanta espècies bentòniques, incloent-hi un gran nombre de peixos i crustacis, així com en espècies sèssils amb un important paper ecològic i estructural (gorgònies, corall vermell, esponges, briozous, algues arborescents). L’objectiu del projecte és recaptar 50.000 euros per finançar l’ús d’un vehicle submarí no tripulat dirigit per control remot (remotely operated vehicle o ROV). Amb aquest vehicle es pot millorar de manera decisiva l’eficiència del projecte, atès que permet reduir el temps d’immersió i augmentar significativament la superfície de prospecció. A més, la localització exacta de les arts de pesca perdudes mitjançant un ROV permetrà als submarinistes fer les extraccions d’una manera més eficient i segura. Es preveu aconseguir extreure, com a mínim, el doble d’APP a l’any (50 APP/any).  

Nou comentari