MonPlaneta
Preocupació per la hibridació de dues espècies de mico a l’illa de Borneo
  • CA

La identificació d’un mico de l’illa de Borneo com el resultat de la hibridació de dues espècies ha fet saltar les alarmes entre la comunitat científica. Segons un estudi publicat a la revista ‘International Journal of Primatology’, un animal observat per primera vegada l’any 2016 podria ser descendent d’un nassut (Nasalis larvatus) i una langur argentada (Trachypithecus cristatus), que es van acabar aparellant a causa de la fragmentació dels hàbitats i la pressió ecològica a què estan sotmeses les seves espècies.

Un animal molt estrany

L’animal va ser vist per primer cop fa sis anys pel guia turístic Brenden Miles durant un descens pel riu Kinabatangan, a la part de Borneo controlada per Malàisia. Allà, va veure un primat que no va saber reconèixer, i en va fer unes quantes fotos. Un cop a casa, les va mirar amb atenció. Tot i que d’entrada podia semblar un langur argentat amb una coloració peculiar, la seva cua era més gruixuda i, a més, tenia el nas allargat característic dels nassuts.

Com que no va saber treure’n l’entrellat, va penjar una de les fotografies a Facebook i se’n va acabar oblidant, i justament aquella foto ha estat una de les analitzades en el treball que ha aconseguit identificar l’origen d’aquest mico: un híbrid entre dues espècies de primat emparentades de lluny.

Aquesta va ser la primera fotografia que es va fer de l'híbrid de nassut i langur argentat | Brenden Miles
Aquesta va ser la primera fotografia que es va fer de l’híbrid de nassut i langur argentat | Brenden Miles

Un efecte de la pressió humana

Justament, tot i que la hibridació entre espècies properes passa de tant en tant, que es produeixi entre representants de gèneres diferents més molt més rar. Per això els científics apunten la degradació, fragmentació i destrucció dels seus hàbitats com una explicació a un creuament tan estrany.

L’estat de Sabah, on es va observar aquest mico, va perdre el 40% dels seus boscos entre 1973 i 2010, a causa de la tala i de l’expansió de les plantacions de palma d’oli. Així, moltes espècies de micos han quedat confinades a petits boscos a tocar del riu, fent que es dispari la competició pel menjar i les parelles sexuals, ja que els animals no es poden dispersar. En aquesta situació, pot ser que els nassuts, més grossos, desplacin els mascles de langur argentat.

Preocupació entre els científics

Des de 2016, algunes altres persones també han documentat l’existència d’aquest híbrid concret, tot i que de manera molt esporàdica. A més, també hi ha fotografies d’un mascle nassut aparellant-se amb una langur argentada i, fins i tot, anècdotes de guies turístics que afirmen haver vist un nassut envoltat de langurs argentades, cosa que facilita encara més arribar a una conclusió clara sobre l’origen d’aquest híbrid.

La seva existència, però, és una preocupació important. El nassut és una espècie en perill i el langur argentat, una espècie vulnerable. Totes dues, doncs, haurien de tenir prou hàbitat i prou oportunitats de supervivència per no haver d’acabar recorrent a la hibridació. Per si això fos poc, una de les darreres fotografies d’aquest exemplar, feta el setembre de 2020, el mostrava amb els pits inflats i aguantant una cria, cosa que indica que es tracta d’una femella fèrtil, una sorpresa ja que, en general, els híbrids acostumen a ser estèrils.

Més notícies
Un equip d'investigadors ha descobert una modificació evolutiva en com es desenvolupen els fetus humans | Piqsels
Els fetus humans aturen el creixement de les espatlles abans de néixer
Aquesta adaptació evolutiva facilita el part, que si no fos així podria arribar a ser molt complicat
El petit elefant de Sumatra, amb la trompa amputada, poques hores abans de morir | EPA
Mor un elefant d’un any després de perdre mitja trompa en una trampa
Havia estat rescatat però finalment no ha pogut superar la gravetat de les ferides
L'illa de Geòrgia del Sud, d'on es van haver d'eliminar les rates que hi havien introduït els humans per tal de salvar els pingüins | SASCHA GRABOW
La colonització humana de les illes modifica els ecosistemes 11 vegades més que el clima
Un estudi publicat a 'Science', l'autora principal del qual és catalana, mostra canvis irreversibles
100.000 orangutans han estat assassinats a Borneo els darrers 16 anys
Un estudi indica que, a més de la deforestació, els conflictes entre els primats i els humans dels camps de conreu que limiten amb els seus hàbitats els han dut a ser "massacrats" pels caçadors.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa