Els peixos pallasso tenen la capacitat sorprenent d’ajustar la seva mida a l’anèmona on viuen, una plasticitat del creixement sorprenent però que els resulta molt avantatjosa en la relació simbiòtica que mantenen amb els animals que els serveixen de llar. Això és el que ha observat un equip d’investigadors de les universitats de Newcastle (Anglaterra) i Boston (Estats Units), que han presentat els resultats del seu darrer estudi a la revista ‘Scientific Reports’.
A més anèmona, més peix
Els científics van estudiar la relació entre la mida d’aquests peixos, famosos per la pel·lícula ‘Buscant en Nemo’ (2003), i les anèmones on viuen mitjançant un mètode molt senzill: aparellar peixos pallasso amb anèmones de mides diverses en una sèrie d’experiments al laboratori que van indicar clarament que, com més gran era l’anèmona, més ràpid creixia el peix.
L’equip va eliminar la disponibilitat d’aliment –tots els peixos menjaven el mateix– i la d’espai –no van créixer igual en anèmones artificials– com a possibles mecanismes responsables d’aquesta relació, arribant a la conclusió que respon a la simbiosi entre tots dos animals i explicant per què la mida dels peixos pallasso i les seves anèmones correlacionen tan bé en estat salvatge.
Un mecanisme desconegut
Els investigadors creuen que, ajustant el seu creixement, els peixos pallasso maximitzen el seu valor reproductiu en relació al seu context, és a dir, a l’anèmona. Pel que fa al mecanisme concret que ho permet, és possible que la mateixa disponibilitat d’espai, juntament amb una pista biològica de la mateixa anèmona, siguin responsables d’aquesta correlació, tot i que el mecanisme concret encara no ha estat descobert i s’haurà d’estudiar en el futur.
Els peixos pallasso tenen l’habilitat d’ajustar el seu creixement a l’entorn on viuen, tant per evitar conflictes amb peixos més grossos com per mantenir la seva adequació a l’anèmona que els fa d’hoste, donant-los protecció contra els depredadors. Com més gran és l’anèmona, més es pot moure i alimentar-se el peix mentre continua en un lloc segur. Si es fes massa gros, podria no aconseguir prou aliment o perdre la seguretat.
Aquesta habilitat de desenvolupar la mida ideal en relació al company amb qui s’establirà una simbiosi és present en altres relacions d’aquest tipus, i és per això que les properes investigacions de l’equip volen conèixer millor com es comuniquen els companys d’aquestes simbiosis i quin efecte té això tant en la regulació del creixement com en la plasticitat del desenvolupament del fenotip.
