Si nosaltres caminem mirant endavant, els peixos neden mirant cap avall i, segons sembla, ho fan per tal d’orientar-se millor. Aquesta és la conclusió a què va arribar fa poc un equip internacional d’investigadors que, en un article publicat a ‘Current Biology’ on explica que, pel que sembla, aquesta conducta ha estat una adaptació per ajudar-los a estabilitzar-se.
Un punt de referència més fiable
Aquest treball és el primer que combina simulacions del cervell, l’entorn i el comportament del peix zebra en un sol model computacional. Estudiant-lo, els investigadors van comprendre que el fet de mirar avall mentre miren endavant els serveix per orientar-se, un fet especialment útil quan neden contracorrent. Com que l’aigua es mou, els peixos constantment miren d’estabilitzar-se per quedar-se quiets i, per tant, miren a l’única cosa que es manté immòbil sí o sí: el fons, ja que qualsevol altre punt de referència els podria confondre.
Experiments a seu hàbitat natural i al laboratori
L’estudi es va originar a partir d’un descobriment anterior, que confirmava que els peixos responen amb més força als moviments que tenen lloc a sota seu que no pas als que passen damunt seu. Per saber per què, els investigadors van fer servir un organisme model tan conegut com el peix zebra però, per fer-ho en les condicions adients, no van fer servir els que es crien per al laboratori sinó que van anar al seu hàbitat natural, a l’Índia.
Els científics fan anar a set indrets diferents del país i van gravar en vídeo el comportament dels peixos zebra, posant una càmera de 360 graus en una capsa impermeable lligada a un braç robòtic que funcionava per control remot. Així van poder ‘ser’ com un peix i veure el que veuen els peixos.
A partir de les dades obtingudes i d’altres de què ja disposaven, van crear models hipotètics que simulaven peixos zebra movent-se arbitràriament en un entorn realista. A més, també van seguir els seus moviments al laboratori, a dins d’una bola de LEDs. Com que els peixos tenen un camp visual molt ampli, no han de moure els ulls per mirar al voltant, de manera que l’única manera de saber què miraven era veure les seves reaccions als canvis en la il·luminació. Així és com van obtenir més proves que, quan la llum canviava a sota dels peixos, aquests reaccionaven més.
Un descobriment útil per a dissenyar robots, entre d’altres
En combinar totes les dades disponibles i introduir-les en algorismes preexistents que estudien el flux òptic, és a dir, com es mou el món als ulls, van veure clarament que, en tots els casos, els peixos zebra havien d’estar mirant per força cap avall mentre nedaven cap endavant, probablement per entendre com es movia el seu entorn i poder reaccionar.
Aquest descobriment, més enllà de l’interès que té des del punt de vista estricte del comportament dels peixos, també pot ajudar a dissenyar sistemes de visió artificial o fins i tot robots d’inspiració biològica, especialment si s’han de moure a través de l’aigua en entorns poc profunds.
