El descobriment de les restes d’un avantpassat dels pandes que ja tenia el famós “sisè dit” de d’aquests animals ha servit per saber que, fa més de 6 milions d’anys, ja s’alimentaven exclusivament de bambú. En un article publicat a la revista ‘Scientific Reports’, el Museu d’Història Natural del Comtat de Los Angeles (Califòrnia, Estats Units) revela no només això sinó que, fins i tot, aquell avantpassat dels pandes tenia un ‘fals polze’ encara més llarg que el dels seus parents moderns.
El fals sisè dit dels pandes
El ‘polze’ dels pandes gegants (Ailuropoda melanoleuca), el seu característic sisè dit, de fet no és un polze sinó una prolongació de l’os del canell que els permet alimentar-se de bambú, una adaptació única en una espècie totalment vegetariana tot i forma part de l’ordre Carnivora, és a dir, dels mamífers que s’alimenten de carn. Tot i la seva fama, però, l’absència gairebé total de registres fòssils dels seus avantpassats havia impedit saber gairebé res de com va evolucionar.
Abandonant la dieta omnívora
Ara, el descobriment d’un exemplar d’Ailurarctos, un avantpassat dels pandes gegants, a la ciutat de Zhaotong, al sud de la Xina, permetrà canviar això. Amb una antiguitat que es calcula entre 6 i 7 milions d’anys, aquest animal permet als científics veure, per primera vegada, quin aspecte tenia una ‘versió’ antiga del sisè dit i, a més, corroborar que en aquell moment els pandes ja tenien una dieta basada en el bambú, havent abandonat la seva dieta omnívora de carn i fruites del bosc.
Passar a alimentar-se d’una planta molt abundant als boscos subtropicals on vivien però que té un valor nutricional molt baix, però, requeria que poguessin agafar els troncs i esclafar-los en trossos prou petits com per menjar-se’ls, una adaptació clau per consumir les enormes quantitats de bambú que necessiten per viure.
Un apèndix menys desenvolupat
I no obstant això, en comparació amb els seus avantpassats, els pandes actuals tenen un fals polze menys desenvolupat, més curt i acabat en una mena de ganxo. La resposta, creuen els científics, és que aquest apèndix els ha de permetre tant alimentar-se com caminar i que, per tant, s’ha arribat a una mena de ‘punt intermig’ entre les dues funcions.
Si no fos així, des de l’Ailurarctos els pandes haurien tingut temps de sobres per desenvolupar falsos polzes encara més llargs. La pressió evolutiva d’haver de suportar el seu propi pes i desplaçar-se, però, ha fet que es mantinguessin relativament curts, prou com per ser útils per menjar però sense ser un obstacle pel moviment. Una història increïble per a un animal que, tenint avantpassats carnívors, no només es va passar als vegetals sinó, a més, a alimentar-se exclusivament de bambú.
