Un equip d’investigadors ha descobert una manera d’eliminar de manera barata uns productes químics considerats indestructibles i que són potencialment perillosos per a la salut. Aquest avenç, publicat a la revista ‘Science’, podria ser molt important pels efectes nocius que pot tenir l’exposició a nivells alts d’aquests compostos, que poden causar càncers i defectes de naixement.
Uns productes tan útils com perillosos
Els PFAS –poli i perfluoroalquils són molt emprats per la seva resistència a l’aigua, l’oli i les taques, i es fan servir en coses tan habituals com el maquillatge o les paelles, per exemple. Aquestes mateixes propietats, però, son les que els fan tan difícils de destruir. A dia d’avui, els 4.500 composts que formen aquest grup són presents pràcticament a totes les llars de la Terra, els envasos dels aliments a les pintures o els impermeables, i s’han escampat tant que fins i tot se n’han detectat rastres a l’aigua de la pluja.
Precisament, la seva presència a l’aigua de boca o al sòl és el que suposa un problema més gran. Tot i que encara s’estan investigant els efectes que poden tenir diversos nivells d’exposició, hi ha diversos estudis que associen la seva presència a l’organisme amb problemes a pràcticament tots els òrgans del cos. Així doncs, cal eliminar-los, però els mètodes emprats fins ara, com ara la incineració, requereixen temperatures altíssimes i, per tant, tenen un cost molt alt.
Un procés sorprenentment senzill
Així havia estat fins ara, si més no, ja que en aquest darrer treball els investigadors, de la Universitat Northwestern (Estats Units) afirmen que han aconseguit destruir els PFAS a temperatures baixes i fent servir productes barats, cosa que podria facilitar moltíssim la seva eliminació i, potencialment, salvar milers de vides cada any.
El principal problema dels PFAS són els enllaços de carboni i fluor que contenen, que són els més forts de la química orgànica. Aquests enllaços, que li permeten repel·lir els líquids i que els fan tan útils, també són els que resulten tan difícils de destruir quan es vol processar el material.
Els investigadors, però, han fet servir un producte químic habitual, l’hidròxid de sodi, per trencar aquests enllaços, dirigint-lo al final de les cadenes de carboni i fluor i fent que tota sencera es desmunti fins a deixar només productes innocus. Una solució que, de tan senzilla, sembla difícil de creure que a ningú no se li hagués acudit abans.
Una solució parcial
En qualsevol cas, aquest avenç podria ser molt important si s’aconsegueix escalar el procés i que continuï sent igual de barat, ja que això permetria, en el futur, filtrar i eliminar els PFAS de l’aigua, per exemple. Això, però, només eliminaria una part del problema, ja que com que aquests compostos es continuen fabricant, es poden acumular a nivells baixos a la fauna salvatge i pujar amunt per la cadena alimentària fins arribar a nosaltres. La solució, doncs, hauria de ser eliminar-ne l’ús excepte en casos on siguin impossibles de substituïr i tinguin una funció importantíssima.
