La moda d’amuntegar pedres, que fa uns anys que s’ha anat popularitzant i que s’associa a aquells que van als espais naturals a fer turisme i a aconseguir fotografies per a les seves xarxes socials, és enormement destructiva per a la flora i la fauna de molts indrets. En algunes ocasions, aquesta pràctica elmina els microhàbitats que algunes espècies en perill d’extinció necessiten per sobreviure i, per tant, és una amenaça per a elles, fins al punt que hi ha indrets on està prohibida i castigada amb multes que poden arribar a ser molt altes.
L’any 2020, un equip internacional d’investigadors amb participació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) va publicar un estudi a ‘Human-Wildlife Interactions’ on destacava que aquesta moda s’havia estès a algunes àrees d’especial protecció, com ara el Parc Nacional de Cabrera, el Parc Natural Sa Dragonera i el Parc Natural de Ses Salines, tots ells a les Illes Balears.
Una “pràctica nefasta”
Els científcs recordaven com aquest tipus de construccions fetes només pel gaudi i l’exposició digital dels turistes modifiquen l’hàbitat d’espècies animals i vegetals que fan servir les roques com a refugi i que depenen de les condicions de microclima que creen per sobreviure. Les pedres aïllades tenen condicions especials de temperatura i humitat on es poden amagar insectes, cargols i aranyes i, a més, la seva disposició infueix en la dinàmica depredador-presa o entre espècies que competeixen.
En un article publicat a la web del CSIC, la investigadora Anna Traveset explicava com aquesta “pràctica nefasta” és especialment preocupant a les zones àrides, on aquests microclimes són “primordials” per a les espècies que s’hi refugien. A més, “erosionen el sòl i provoquen danys a la vegetació” i poden causar, concloïa, “un desequilibri a l’ecosistema”.
“Un greu atemptat al medi ambient”
Així, per exemple, a Madeira (Portugal) aquestes alteracions amenacen diverses espècies endèmiques amb distribucions molt petites, com la molsa Riccia atlantica, que està en perill crític segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura; o el llangardaix Teira dugesii. A les Balears, passa el mateix amb les espècies Podarcis lilfordi i Podarcis pytiusensis, a més d’amb espècies d’invertebrats que també són endèmics.
Traveset recordava que “hi ha diverses espècies que depenen d’aquestes pedres com a refugi i, per tant, demanem a qualsevol que visiti àrees sensibles per a la conservació de la natura que no mogui aquestes pedres”. “No és fàcil anticipar les conseqüències que activitats aparentment innòcues”, com aquestes, poden tenir en les espècies sensibles i amenaçades. “De fet, aquesta moda banal i importada d’altres cultures constitueix un greu atemptat al medi ambient i al paisatge de les àrees naturals”, sentenciava Traveset.
