En motiu del 8è Congrés Forestal, que aquesta setmana reunirà a Lleida uns 1.000 experts en ciència forestal que compartiran els avenços dels darrers cinc anys al sector, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), que forma part del seu comitè organitzador, comparteix una entrevista amb Míriam Piqué, investigadora del centre i cap del seu programa de Gestió Forestal Multifuncional, que treballa en adaptació, silvicultura i millora dels serveis ecosistèmics dels espais forestals.

Quin és l’objectiu d’un congrés com aquest?

És un congrés molt esperat pel sector forestal perquè ajunta investigadors, gestors, empreses, administració, propietaris forestals fundacions… i durant 5 dies tenim l’oportunitat de posar en comú els avenços científicotècnics en relació amb temes d’avanguarda com riscos i perturbacions en el context de canvi global, bioeconomia, conservació de sòls i recursos hídrics, gestió adaptativa i canvi climàtic o conservació de la biodiversitat. A més, és un espai idoni de trobada i intercanvi entre tots els assistents. Aquest any, a més, tenen unes ganes especials de retrobar-se, després del que han viscut amb la pandèmia.

Alguns boscos del nostre país tenen un alt valor ecològic, com és el cas d’aquest de Sant Feliu de Pallerols | ACN

Gairebé un 25% dels integrants del Comitè Científic són investigadors d’universitats, fundacions i empreses privades del sector forestal a Catalunya. Podem dir que aquesta proporció parla de la representació del país en matèria d’investigació forestal?

Sí, la participació de Catalunya al congrés és molt alta, com no podia ser d’una altra manera perquè a Catalunya els boscos són de gran rellevància: més de dos terços de la superfície del país són forestals. A més, Catalunya és un referent en investigació a través dels seus centres i universitats, que treballem estretament amb el sector per donar resposta als reptes principals a què ens enfrontem.

En aquest sentit, es presentaran moltes comunicacions al congrés que tenen Catalunya com a escenari dels seus treballs científics?

Des de Catalunya s’ha rebut un 15% de les comunicacions científiques en frase de presentació de resums i és el tercer territori amb més aportacions al congrés. Està clar que la localització de tots els centres que comentava fa un moment ha estat clau perquè els nostres científics puguin tenir una representació àmplia al congrés.

Un rebrot de vegetació en una zona boscosa de Bovera afectada per l'incendi de fa un any  | ACN
Un rebrot de vegetació en una zona boscosa de Bovera afectada per un incendi forestal | ACN

Per a la ciència, què és el que interessa més ara mateix dels sector forestal a Catalunya? On és el seu potencial més gran? I el repte més gran?

Els reptes principals a què ens enfrontem passen per la conservació i posada en valor dels espais forestals. Els impactes del canvi climàtic sobre els boscos són cada cop més patents: incendis, malalties, plagues, estrès hídric. Cal avançar cap a boscos més vitals, sans i resistents a aquests impactes i, alhora, aprofitar el gran potencial dels boscos com a proveïdors de recursos naturals renovables –tant fusta com no– a través d’un millor coneixement del funcionament dels boscos, la gestió forestal sostenible i multifuncional i innovació en relació a la bioeconomia associada als boscos. La investigació en sistemes agroforestals i l’efecte de la gestió en la conservació dels serveis ecosistèmics també són claus per avançar cap aquest propòsit. Per això és imprescindible la feina conjunta d’equips multidisciplinaris des de l’àmbit científic i tènic i polítiques forestals que donin suport a aquestes línies de treball i objectius.

I la ciutadania, és conscient de la riquesa forestal de Catalunya, més enllà de les zones amb què es té una relació estreta per raons productives? Aquest concepte de “multifuncionalitat dels boscos” de què es parla tant…

La societat, en general, no és conscient de la riquesa forestal de Catalunya i dels béns i productes que ens ofereixen els boscos, si bé en els darrers anys em sembla que s’ha fet una tasca de comunicació més gran a través dels mitjans. Molts dels serveis ecosistèmics dels boscos són vitals pel benestar de la societat: oxigen, fixació de carboni, regulació de cicles hidrològics, protecció del sòl, biodiversitat, oci a la natura. A més, la fusta dels boscos té moltes aplicacions: font d’energia renovable, embalatges, construcció ebenisteria, fibres vegetals, etc. Els productes no-fusters del bosc català, com el suro, els bolets, pinyons, plantes aromàtiques i medicinals, caça, pastures, també són un actiu de primer ordre. És important que els ciutadans siguin conscients d’aquest potencial i del rol important que té el bosc en la provisió de tots aquests productes i serveis i en la generació de riquesa i llocs de treball.

Un investigador del CTFC treballa en una plantació d'espècies productores de fusta de qualitat a Solsona | ACN
Un investigador del CTFC treballa en una plantació d’espècies productores de fusta de qualitat a Solsona | ACN

La ciutadania sap de què serveix la investigació forestal i en quins aspectes de les polítiques públiques pot intervenir? Dit d’una altra manera, de quina manera condiciona o com canvia la vida dels ciutadans?

Em sembla que la ciutadania té altres prioritats en l’àmbit de la investigació, sobretot les relacionades amb sanitat i salut, innovació tecnològica, energia, transport, etc., per això és molt important que entengui que precisament la ciència forestal pot contribuir a una millor qualitat de vida dels ciutadans perquè, com deia, si no preservem els nostres espais forestals els podem perdre –el cas més clar són els incendis forestals– amb conseqüències greus pel benestar general. Els ciutadans haurien d’exigir als governs que inverteixin en la conservació i posada en valor de la gran infraestructura verda que tenim.

Una investigadora del CTFC mesura la quantitat de llum que entra en una part del bosc que està sense gestionar  | ACN
Una investigadora del CTFC mesura la quantitat de llum que entra en una part del bosc que està sense gestionar | ACN

Des de l’anterior Congrés ens hem enfrontat a una pandèmia mundial, un fet sense precedents a la història moderna que ha canviat la nostra vida, de les esferes més privades a les públiques. Ha influït d’alguna manera en la investigació forestal? Ha estat un revulsiu per a alguna línia d’investigació o recerca en innovació?

La pandèmia ens ha marcat en molts sentits, hem viscut de primera mà que som vulnerables, també l’important que és la ciència. Crec que la situació viscuda també ha fet que la societat sigui més sensible a tot allò que té a veure amb el canvi climàtic i més conscient de com de gran és la natura i com d’important és preservar-la. En aquest sentit la ciència forestal té un rol molt important i penso que hi ha línies d’investigació forestal que s’han vist o es veuran reforçades en un futur molt proper, com per exemple les relacionades amb riscos i pertorbacions en el context actual de canvi i amb la conservació dels recursos hídrics i la biodiversitat, temes que abordem en aquest congrés.

Més notícies
Els incendis forestals es podrien limitar si es reduís la càrrega de combustible i, a més, aprofitar la biomassa podria donar múltiples beneficis

La clau per prevenir incendis és l’aprofitament de la biomassa forestal

L'enginyer Carlos del Álamo recorda que aprofitar-la podria reduir fins a un 60% la superfície forestal cremada
:  - Mobile
Els incendis forestals són cada vegada més habituals i més destructius a causa de l'escalfament global | Pxfuel

El fum dels grans incendis forestals està destruint la capa d’ozó

Després d'anys de recuperació gràcies als Protocols de Montreal, ara l'escut protector de la Terra s'enfronta a una altra amenaça
:  - Mobile
L'incendi de la Ribera d'Ebre de 2019  | Jordi Borràs

Els incendis extrems augmentaran un 50% d’aquí a finals de segle

Un informe de l'ONU en responsabilitza l'escalfament global i els canvis d'usos del sòl
:  - Mobile
Bosc de castanyers a Ourense  | Joaquín Matos Morales (CC)

Els boscos i els arbres són part de la solució a moltes crisis

Un informe de la FAO explica tres maneres d'utilitzar aquest potencial pel bé de tot el planeta
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix