Un estudi sorprenent de la Universitat Curtin, a Austràlia, publicat a la revista ‘PLOS ONE’, ha revelat que un producte tan habitual com l’aspirina podria ser d’una gran importància en la restauració d’ecosistemes i tenir efectes molt positius tant per al medi ambient com per a l’agricultura i la ramaderia. Aquest producte, que és present de manera natural a l’escorza dels salzes i d’altres plantes, pot millorar molt la supervivència d’algunes espècies de plantes claus per a la restauració d’ecosistemes i també per a l’establiment de terres de pastura sostenibles, si s’aplica a les llavors.
L’àcid salicílic, el principi actiu de les aspirines –que es fabriquen amb la seva versió sintètica, l’àcid acetilsalicílic–, ha estat emprat per les seves propietats medicinals durant més de 4.000 anys i continua sent una de les medicines més populars del món, el que ningú no s’esperava és que pugués tenir uns efectes tan beneficiosos en les plantes, on s’ha demostrat que concentracions molt baixes a les llavors donen moltes més probabilitats de supervivència a les plantes i permeten restaurar un ecosistema, si més no en la seva part de la coberta vegetal baixa, molt més ràpidament. Aquest efecte s’havia comprovat en alguns cultius com ara els tomàquets, ajudant a l’agricultura, però no es coneixia el seu potencial en la restauració de paisatges i ecosistemes.
L’àcid salicílic es va aplicar a les llavors com a envoltori fent servir una tecnologia desenvolupada a la mateixa Universitat Curtin i que permet modificar-ne la mida i la forma. Els resultats indiquen que podria ser una opció molt prometedora per ajudar a la restauració d’ecosistemes, un dels objectius de les Nacions Unides per a aquesta dècada, tot i que cal continuar investigant el seus efectes en altres espècies per mirar si les pot fer més resistents a les sequeres, les temperatures extremes, la salinització i altres conseqüències del canvi climàtic i de l’activitat humana, especialment combinat amb altres productes.
