L’AMB, pionera en control de la qualitat de l’aire amb nanosensors mòbils

L’ús d’aquest tipus de tecnologia permetrà prendre mesures en temps real, en una varietat d’entorns molt més gran i a un cost molt menor

La tecnologia per monitorar la qualitat de l’aire té un cost econòmic elevat, i aquest fet dificulta sovint la possibilitat de disposar de dades significatives, fiables i en temps real. Actualment, les administracions disposen de xarxes d’estacions de mesurament que, tot i que proporcionen uns resultats acurats del punt on estan situades, no abasten tot el territori. El projecte NanoSen-AQM, finançat per la Unió Europea i en el qual ha participat l’AMB juntament amb una desena més de socis, i que ja ha finalitzat la fase de proves pilot, ha permès fer servir nanosensors de baix cost per mesurar la qualitat de l’aire de la metròpolis, de manera alineada amb els esforços de l’AMB per detectar els punts del territori més afectats per la contaminació atmosfèrica i aplicar solucions per tal de reduir-la.

El projecte NanoSen-AQM ha proporcionat a les empreses i les administracions de la zona sud d’Europa nanosensors per a les proves pilot. En el cas de l’AMB, gràcies a la mida molt reduïda dels sensors i a la seva autonomia, se n’han instal·lat vuit en bicicletes que els treballadors municipals d’alguns ajuntaments metropolitans utilitzen habitualment com a mitjà de transport per anar a la feina (desplaçaments in itinere). A més a més, també s’ha fet ús dels anomenats sensors persona: un total de 10 aparells que s’han col·locat en dispositius mòbils del personal que fa tasques de manteniment municipal.

Els municipis que han participat en les tres proves pilot, entre els mesos de febrer i maig del 2021, han estat Sant Cugat del Vallèsl’Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià de Besòs. El paper de l’AMB en aquest projecte ha estat la coordinació amb els municipis metropolitans, així com la gestió dels sensors: ha fet les formacions necessàries als voluntaris i ha resolt les incidències que han sorgit en tot el procés. De la mateixa manera, l’AMB també s’ha encarregat d’obtenir i recopilar dades de presència dels principals contaminants atmosfèrics que afecten el territori metropolità (CO, NOx, NO2, O3, PM10 i PM2,5) i d’analitzar aquestes dades per dissenyar actuacions per millorar la qualitat de l’aire.

Pel que fa a les dades obtingudes amb els sensors dels voluntaris que s’han desplaçat a peu i en bicicleta en els tres municipis participants (Sant Cugat del Vallès, Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià del Besòs), s’han observat concentracions de NO2, PM2,5 i PM10 puntualment per sobre dels límits legals establerts. En el cas de Sant Cugat, aquests valors són més elevats, ja que els mesuraments es van començar a prendre coincidint amb un episodi de contaminació per PM10 activat per la Generalitat de Catalunya i l’AMB a causa d’una intrusió de pols sahariana.

NanoSen-AQM
NanoSen-AQM

En tots tres municipis s’han detectat algunes zones amb valors elevats pel que fa a les PM10, coincidint amb àrees on s’estan fent obres o hi ha solars amb terres en moviment. Aquest fet confirma l’efectivitat de les mesures que promou l’AMB durant els episodis de contaminació, en què s’aturen les obres i qualsevol activitat que generi pols. Pel que fa al NO2, contaminant que prové dels vehicles i que, per tant, depèn molt dels patrons de mobilitat, en els tres municipis hi ha hagut alguna superació puntual, a l’entorn de les infraestructures viàries amb més densitat de circulació, o carrers estrets amb edificis a banda i banda. Per posar fre a aquesta tendència, l’AMB està donant suport a diversos municipis metropolitans per a la implantació de zones de baixes emissions (ZBE) d’abast local. Aquestes zones, combinades amb l’acció de la ZBE Rondes de Barcelona, ajudaran a disminuir les emissions provinents de la mobilitat. Sant Cugat del Vallès ja va activar, amb el suport de l’AMB, la primera d’aquestes ZBE locals metropolitanes el passat 1 de maig.

La naturalesa del projecte ha permès recollir un conjunt de dades molt més variat que el que s’obté de les estacions fixes, ja que els nanosensors han estat sempre en moviment, fet que ha permès conèixer la qualitat de l’aire en diferents emplaçaments, com ara espais naturals, agrícoles, industrials o zones urbanes. Les dades obtingudes s’han integrat en una plataforma creada expressament per diverses universitats portugueses que també participen en aquest projecte europeu i serviran, entre altres coses, per poder planificar accions i futurs projectes de lluita contra la contaminació atmosfèrica: peatonalització de carrerszones de baixes emissions, foment dels desplaçaments a peu o amb bicicleta, promoció del vehicle elèctric, punts de recàrrega i campanyes de sensibilització i educació dirigides a la ciutadania.

En paral·lel a l’obtenció de les dades a través dels nanosensors, l’AMB ha recollit, a través d’enquestes, el coneixement de la ciutadania sobre la qualitat de l’aire, i ha informat dels mitjans disponibles i les accions que s’estan realitzant per reduir la contaminació. De les gairebé 200 persones enquestades, el 93 % resideixen en municipis metropolitans, principalment a l’Hospitalet de Llobregat (42 %). El segon grup més nombrós és de Barcelona (23 %), i Sant Cugat del Vallès (11 %) és el tercer. El 24 % restant es distribueix en 21 municipis. La majoria de les persones enquestades (28 %) afirmen ser usuàries d’una combinació de modes de transport. Dels que utilitzen un sol mode de transport, predominen el cotxe/moto (27 %), seguit del transport públic (21 %) i a peu (13 %). El 35 % dels homes enquestats utilitza el cotxe o la motocicleta com a principal mitjà de transport; en el cas de les dones només és del 22 %.

Els resultats de l’enquesta demostren que cal reforçar la pedagogia en alguns aspectes relacionats amb la qualitat de l’aire, com la distinció entre emissió (sortida de compostos contaminants a l’atmosfera, provinents de qualsevol focus) i immissió (concentració de contaminants que pot afectar persones, animals, vegetació o materials), ja que el 63 % de les persones consultades desconeix aquesta diferència. El 50 % de les persones enquestades no són capaces d’esmentar alguns dels contaminants presents a l’aire que afecten la població. Per tot això, es recomanable continuar desenvolupant recursos de comunicació i pedagògics per apropar els conceptes tècnics sobre la qualitat de l’aire a la població en general i buscar els canals comunicatius per fer conèixer a la ciutadania els diferents continguts existents que donen informació respecte de la qualitat de l’aire, així com altres aspectes ambientals.

Nou comentari