La UdG estudia com es regeneren els boscos afectats per incendis a partir de les poblacions de cigales

Proposen que entre un 20 i un 30% dels arbres i la fusta cremada es deixin a lloc per afavorir la recuperació

Investigadors de la Universitat de Girona (UdG) estudien com es regeneren els boscos cremats a partir de les poblacions de cigales. Se centren en incendis que han afectat masses de pi blanc. Any rere any en ressegueixen determinades zones i agafen totes les mudes que troben d’aquests insectes. Com que les cigales passen la majoria del cicle vital sota terra, alimentant-se de saba, són un bon indicador per veure l’estat en què es troben les arrels; i de retruc, el bosc. De moment, els investigadors han vist que calen entre sis i set anys perquè les poblacions de cigales es recuperin. Per afavorir la regeneració dels boscos cremats, els investigadors proposen que com a mínim entre el 20 i 30% dels arbres i la fusta cremada es deixin a lloc.

Vilopriu (Baix Empordà). Zona afectada per un incendi que hi va haver el 2010. Ara, sobretot, poblada per pins d’entre 4 i 5 metres que han crescut a escassa distància un dels altres. És un dels llocs escollits pels dos investigadors del Departament de Ciències Ambientals de la UdG, Pere Pons i Josep M. Bas, per estudiar la part subterrània d’un ecosistema després d’un foc forestal. Per fer-ho, els dos científics es focalitzen en un grup d’insectes que passen la major part de la seva vida sota terra: les cigales. Any rere any, estudien com n’ha evolucionat la població en una determinada part del bosc. Marquen un transsecte de 100 metres lineals a banda i banda d’una pista forestal i el ressegueixen a consciència.

Una muda de cigala | ACN
Una muda de cigala | ACN

Busquen aquelles mudes de cigala que pengen d’arbustos i matolls. És l’últim canvi de pell que fan aquests insectes després de sortir de sota terra i enlairar-se. Els juvenils de la cigala del pi, l’espècie més abundant, arriben a viure fins a deu anys enterrats, on s’alimenten de saba no elaborada. Però un cop a l’exterior, els adults moren al cap d’una o dues setmanes; el temps just per aparellar-se i completar el cicle vital. “Com que les cigales passen la major part de la vida sota terra, són un bon indicador d’allò que passa al sòl d’un ecosistema després d’un incendi”, concreta Pere Pons. “Com que mengen la saba de les arrels, ens indiquen l’estat de salut en què es troben les arrels dels pins, dels arbusts i de les plantes herbàcies”, hi afegeix. Entre els exosquelets que recullen n’hi ha, sobretot, de cigales del pi. Però també d’altres tipus, com la cigalella argentada o la cigala grossa. Cada vegada que troben una muda, mesuren a quina distància es troba del terra i l’anoten en un registre. Això els permet saber, any rere any, quina població d’aquests insectes hi ha al lloc. I de retruc, veure com s’ha regenerat la zona calcinada pel foc.

L’estudi que porten a terme els dos investigadors en Biologia Animal va començar ara fa nou anys. Durant aquest temps, han fet seguiment de la població de cigales en vuit pinedes afectades per focs forestals. La majoria a comarques gironines, però també al Bages. A la demarcació, han fet mostrejos a zones del gran incendi de l’Empordà del 2012, a Blanes (Selva), a Vilopriu i a Colomers (Baix Empordà) i a Roses (Alt Empordà). Els dos investigadors preveuen que d’aquí a un o dos anys ja podran extreure resultats definitius de la investigació (entre d’altres, perquè han d’acabar de resseguir tot un cicle de vida complert dels insectes). Però ja d’entrada, les conclusions preliminars diuen que han de passar entre sis i set anys abans les poblacions de cigales no es recuperen.

L'investigador de la UdG Pere Pons mesurant l'alçada en què es troba la muda d'una cigala trobada a la zona d'estudi de Vilopriu | ACN
L’investigador de la UdG Pere Pons mesurant l’alçada en què es troba la muda d’una cigala trobada a la zona d’estudi de Vilopriu | ACN

“El primer any després de l’incendi, en contra del que es podria pensar, hi ha una abundant sortida a l’exterior d’aquest insecte un cop completat el cicle subterrani; però a partir d’aleshores, i durant anys, el seu nombre baixa de manera notòria”, concreta Pons. “Això ho atribuïm a la degradació de les arrels; el primer any, tot i que el pi s’hagi cremat i estigui mort, les arrels encara contenen saba, però a partir d’aleshores s’acaba l’aliment per a les larves”, hi afegeix. I de retruc, això també és un indicador de l’estat en què es troba el sòl que s’ha cremat. “Això ens indicaria que fins al cap d’uns anys les arrels dels hàbitats forestals no es recuperen, que és quan les cigales tenen suficient recurs per sobreviure”, explica l’investigador de la UdG. La recuperació de les cigales, al seu torn, també és un indicador de biodiversitat. Perquè aquest insecte té diferents depredadors, que retornen a la zona cremada (com ara formigues, vespes, rosegadors, ocells o guineus).

Després d’agafar mostres a Vilopriu, i aprofitant la proximitat amb la zona, els dos científics de la UdG s’acosten a l’àrea cremada per l’incendi que hi va haver a Ventalló (Alt Empordà) aquest cap de setmana passat. Els troncs dels pins més joves, totalment ennegrits, contrasten amb les capçades d’altres de més alts, que no s’han cremat (tot i que l’incendi també ha mort l’arbre). Pere Pons i Josep M. Bas també han estudiat com s’hauria de gestionar una pineda que s’ha vist afectada per un incendi. Proposen que la fusta cremada no es retiri immediatament, sinó que es deixi passar un cert temps. “Per evitar que amb l’entrada de maquinària hi hagi erosió i també per poder reflexionar quina és la millor actuació que cal fer a les finques cremades”, concreta Bas.

En primer terme, detall d'una muda de cigala; al fons, els dos investigadors de la UdG a la zona cremada de Ventalló | ACN
En primer terme, detall d’una muda de cigala; al fons, els dos investigadors de la UdG a la zona cremada de Ventalló | ACN

Els investigadors, a més, sostenen que com a mínim entre el 20 i el 30% dels arbres i la fusta (per exemple, les capçades) es deixin a lloc. “Si són pins que poden tenir aprofitament, recomanem que si es talen, s’esperin uns mesos”, explica Bas. “Que les capçades es deixin a la zona de l’incendi, perquè la pinassa cobreixi la cendra, les pinyes deixin anar les llavors i això afavoreixi la captació de carboni per a l’ecosistema i en disminueixi l’erosió”, hi afegeix. En altres casos, a més, la solució pot ser no intervenir (i deixar que el bosc cremat evolucioni a dinàmica natural). “Tot això, al capdavall, és matèria orgànica que ajudarà que el bosc es regeneri millor i el tornin a colonitzar determinades espècies”, diu l’investigador de la UdG. “Aquests substrats de branques cremades a la zona dels incendis acaben essent un suport per a plantes que poden germinar, o per a espècies d’ocells, rèptils i mamífers que els poden aprofitar”, conclou Bas.

Nou comentari