La majoria de deixalles que formen l’Illa d’Escombraries del Pacífic prové de molt pocs llocs. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un equip d’investigadors que, en un article publicat a ‘Scientific Reports’, expliquen com els estris de pesca de cinc regions del món podria suposar fins el 86% de les desenes de milers de tones de plàstic que composen aquest enorme monument a l’impacte humà sobre els ecosistemes del planeta.
Aquest descobriment sorprenent, ja que la majoria de plàstics que arriben al mar ho fan a través dels rius, pot canviar la manera com entenem les fonts de plàstic de l’Illa d’Escombraries, segons afirma en un comunicat Matthias Egger, investigador de l’ONG neerlandesa Ocean Cleanup, i també ajudar a emprendre les mesures adients per reduir la contaminació per plàstic als mars i oceans del món.
Una taca que ha anat creixent durant com a mínim 25 anys
L’Illa d’Escombraries va ser descoberta el 1997, quan la tripulació d’un vaixell va veure un munt de brossa a mar obert, acumulat per la convergència de corrents oceàniques. Amb el temps, la taca ha anat creixent fins a incloure, segons alguns investigadors, 1,8 bilions de fragments de plàstic, que poden ser confosos per menjar per les tortugues i altres animals, fent-los mal, i també poden atrapar alguns dels habitants del mar.
Un origen sorprenent
L’any 2018, un estudi ja apuntava que les xarxes de pesca abandonades o perdudes formaven aproximadament la meitat de les deixalles, cosa que dirigia l’atenció cap a la pesca. No obstant això, la font concreta no estava clara, de manera que el 2019 Ocean Cleanup va recollir més de 6.000 fragments de deixalles de l’illa, fins a 547 quilos, i els va analitzar, buscant lletres i logos que ajudessin a determinar-ne l’origen.
L’estudi va permetre identificar, fins i tot, la data de fabricació de dotzenes d’objectes, inclosa una boia de 1966. L’important, però, és que es va poder esbrinar l’origen de 232 objectes, dos terços dels quals venien del Japó –probablement en part pel tsunami que va afectar el país el 2011– i la resta provinents de Taiwan, els Estats Units, Corea del Sud, la Xina, Hong Kong i Macau. Curiosament, no hi havia gaire plàstic dels països que en tenen més als rius, una cosa sorprenent. A l’Illa d’Escombraries, la majoria de plàstics venen directament dels vaixells.
Conclusions útils pel futur
Tot plegat fa pensar als investigadors que el plàstic que s’emet a terra ferma s’acumula a les àrees costaneres, mentre que el que es llença a alta mar té més probabilitats d’acumular-se en grans taques de deixalles. La combinació dels resultats sobre l’origen i de la gran quantitat de xarxes de pesca que hi ha indica que aquesta activitat és la font de la majoria d’aquesta illa d’escombraries, cosa que pot ajudar tant a prendre mesures per reduir la quantitat es llencen com a desenvolupar tàctiques de neteja.
