Les guatlles podrien ser el reservori desconegut fins ara de dos virus que afecten els humans. Això afirma un estudi liderat per la Universitat de Barcelona (UB) publicat a la revista ‘Frontiers in Microbiology’ que ha detectat la presència en aquestes aus del virus toscana (TOSV) i del virus sicilià de la febre per flebòtom (SFSV), tots dos patògens transmesos per mosquits i que poden infectar animals domèstics i també causar malalties a les persones.
Un reservori que “se cercava des de fa anys”
El director de l’estudi, el professor Jordi Serra-Cobo, explica que és el primer cop que es troben anticossos d’aquests virus en ocells salvatges: “fins ara no es coneixia quin era el reservori”, afirma, malgrat que “se cercava des de fa anys”. Altres possibles candidats, com els gossos i els ratpenats, s’havien descartat. El TOSV i el SFSV són dos Phlebovirus considerats patògens emergents. Tenen una cadena senzilla d’ARN, muten molt i es transmeten per picades de mosquits Phlebotomus, presents sobretot a les zones més càlides i seques de la Península i a la majoria de països mediterranis, a Xipre i a Turquia.

No hi ha cap vacuna eficaç
Fins ara, no s’ha trobat cap vacuna eficaç, és per això que la vigilància epidemiològica, el control i la prevenció per evitar les picades dels flebòtoms són claus per no patir infeccions. Tota dos virus s’han trobat “en un variat nombre d’animals domèstics”, apunta Serra-Cobo, però també afecten els humans i “causar malalties”. En aquests casos, sovint no hi ha símptomes o originen un quadre febril de tres dies, semblant a una grip. “L’SFSV pot ocasionar un període amb molta febre però de curta durada, acompanyat de mal de cap, erupció cutània, fotofòbia, dolor retroorbitari, miàlgia i malestar general. El TOSV pot causar les mateixes manifestacions que l’SFSV, però també pot ser responsable de diversos signes neurològics centrals o bé perifèrics, com per exemple meningitis i encefalitis. De fet, part de les encefalitis produïdes a l’estiu són ocasionades pel TOSV”, explica l’investigador.

Un element important en la dinàmica d’infecció
Aquest nou estudi assenyala que els ocells podrien ser un reservori i un agent amplificador d’aquests virus. A partir de les aus infectades els mosquits poden picar-los i després transmetre’ls. Aquest treball assenyala les guatlles com un element important en la dinàmica d’infecció dels flebovirus. “Les aus migratòries tenen un paper important en la transmissió de malalties per la seva gran mobilitat d’una zona a una altra”, afirma Serra-Cobo, i això en fa “potencials vectors de malalties” d’animals i humans.
La guatlla, a més, no només és una au migratòria sinó també cinegètica i això, destaca l’investigador, fa que hi hagi “possible transmissió de malalties per contacte directe a través de la cadena alimentària”. Així doncs, conclou, “la detecció periòdica de patògens és de gran importància per predir futurs riscos de malalties tant per a la vida salvatge com per als humans”.