Un equip internacional d’investigadors, amb participació de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha estudiat l’impacte que té el soroll d’origen humà en els invertebrats marins, mostrant el dany que causa aquesta forma de contaminació en els ecosistemes on viuen. En un article publicat a ‘Frontiers in Marine Science’, els científics mostren el resultat de revisar centenars d’estudis d’impacte de la contaminació acústica submarina en crancs, mol·luscs, calamars, gambes i cucs.
Les conclusions mostren clarament com el soroll causat pels humans està causant-los danys a molts nivells, des del cel·lular fins als ecosistemes sencers on viuen. És per això que els seus autors fan una crida a continuar investigant per trobar la millor manera de mitigar-lo per tal de reduir l’impacte de l’activitat humana als oceans.
Impactes molt importants en tot tipus d’animals
Per bé que la llum no viatja bé a través de l’aigua, el so sí que ho fa, i els invertebrats el fan servir de moltes maneres diferents que, sovint, són imprescindibles per a la seva superviviència. Així doncs, els canvis en el paisatge sonor oceànic, causats especialment pel trànsit marítim, tenen un impacte molt important. En aquest estudi, s’enumeren les maneres diferents com el soroll afecta els invertebrats:
– Endarrereix el desenvolupament i l’eclosió dels ous dels crustacis i augmenta les deformacions i les morts de les larves de crustacis, bivalves i gastròpodes.
– Els sorolls de baixa freqüència poden ferir-los i fins i tot matar-los. Les explosions submarines, per exemple, poden matar els crancs blaus, i els cefalòpodes que han aparegut morts a platges de l’estat espanyol mostren com van patir danys als òrgans auditius que els ajuden a navegar.
– L’exposició al soroll també afecta el seu comportament, fent que s’espantin més ràpid quan senten sons forts o fins i tot, en alguns casos, limitant l’habilitat d’alguns animals de canviar de color per camuflar-se.
– En algunes espècies com les sípies s’han detectat canvis fisiològics, especialment en proteïnes relacionades amb l’estrès. A més, també redueixen el ritme de creixement i de reproducció, es tornen més agressives i s’alimenten menys.
Cal comprendre millor els efectes del soroll per buscar estratègies de mitigació
Tots aquests impactes, a més, canvien unes cadenes tròfiques molt complexes, estenen l’impacte per tot l’ecosistema, de baix cap a dalt. És per això que els autors d’aquest estudi demanen que s’intensifiqui la recerca per millorar la comprensió de com funcionen de manera global i, amb una visió més general, mirar de veure quines mesures es poden prendre per reduir els problemes que hi causem.
