Tot i que les escórpores no són, precisament, els depredadors més ràpids, tenen una tàctica molt eficient per caçar les seves preses: la tenacitat, perseguir i perseguir sense pressa fins que arriba el moment perfecte per atacar. Així ho afirma un equip d’investigadors de la Universitat de Califòrnia – Irvine (Estats Units) en un article publicat a ‘Proceedings of the Royal Society B’ que a més apunta que aquest sistema, on ni tan sols cal preparar una emboscada, podria ser emprat per molts més animals.

Uns caçadors lents però efectius

Tot i que sovint les seves espines i colors llampants poden desaparèixer enmig dels esculls de corall i permetre que cacin peixos despistats, el cert és que, sovint, les escórpores també ataquen les seves preses en aigües obertes, on són molt més visibles. Per veure com ho fan, els investigadors van posar escórpores de l’espècie Pterois volitans en una peixera i les van gravar mentre perseguien Chromis viridis, un peix d’escull petit.

En 14 de les 23 proves, l’escórpora va aconseguir menjar-se la seva presa. A més, el seu tant per cent d’encerts a l’hora d’atacar era molt alt, d’un 74%. Tot i que els Chromis són el doble de ràpids que les escórpores, molts d’ells van ser víctimes del que s’ha anomenat una estratègia de predació persistent, és a dir, anar dirigint-se constantment cap a ells, sense aturar-se, durant tant de temps com faci falta.

Les escórpores persegueixen incessantment les seves preses, esperant que cometin un error per llençar l'atac definitiu | Wikimedia Commons
Les escórpores persegueixen incessantment les seves preses, esperant que cometin un error per llençar l’atac definitiu | Wikimedia Commons

Una estratègia de caça que podria ser força comuna

En contrast a aquesta actitud, les preses normalment fan petits esprints per allunyar-se’n i, després, s’aturen. Segons els investigadors, a la llarga aquesta diferència d’estratègies fa que l’escórpora cada vegada sigui més a prop de la seva presa i, al final, l’error o la distracció més petita poden permetre que devori els petits Chromis o, probablement, qualsevol altra espècie de què s’alimentin habitualment.

Després d’aquests resultats al laboratori, els investigadors voldrien veure com tenen lloc aquestes persecucions en estat salvatge, on no hi ha les limitacions d’espai de les peixeres. Si la caça es desenvolupa d’una manera semblant, podria explicar el gran potencial destructiu que tenen les escórpores com a espècies invasores al Carib, l’Atlàntic Occidental o el Mediterrani, on s’estan alimentant de peixos nadius i trencant la cadena alimentària. A més, aquesta estratègia podria no ser exclusiva de les escórpores sinó que també podria ser emprada per altres depredadors que no són especialment ràpids.

Més notícies
Els taurons balena són els peixos més grossos del món | Wikimedia Commons

El tauró balena no només és el peix sinó també l’omnívor més gros del món

Fins ara se'l considerava carnívor però s'ha demostrat que és capaç de menjar i digerir algues
:  - Mobile
Després d'un petit entrenament, algunes rajades poden aprendre a fer sumes i restes, una capacitat totalment i inesperada | Peakpx

Alguns peixos són capaços de sumar i restar

Els científics no tenen ni idea de per què els deuen servir aquestes habilitats matemàtiques
:  - Mobile
El peix pallasso és un dels habitants més coneguts del mar d'ençà de la pel·lícula 'Buscant en Nemo', però sempre ha estat un animal fascinant de ple dret | Wikimedia Commons

Els peixos pallasso ajusten la seva mida a l’anèmona on viuen

La seva relació simbiòtica fa molt avantatjosa aquesta plasticitat en el creixement
:  - Mobile
Les espècies translocades poden ser encara més perilloses que les exòtiques pels peixos d'aigua dolça | Adolf de Sostoa / UB

Alerten de l’impacte dels peixos nadius introduïts fora del seu hàbitat

Un estudi de la UB analitza les conseqüències ecològiques de les "espècies translocades"
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa