Un equip d’investigadors xinesos ha esbrinat quin és el secret de la pasta enganxosa que els cogombres de mar expulsen per l’anus quan se senten amenaçats. En un article publicat a ‘PNAS’, els científics expliquen com han analitzat el genoma d’una de les espècies d’aquesta família per veure com funcionen a nivell molecular els anomenats túbuls de Cuvier, un mecanisme que els permet defensar-se d’alguns depredadors.
Per bé que a simple vista els túbuls semblen intestins, de fet van evolucionar a partir del sistema respiratori d’aquests invertebrats i, a més, es regeneren després de fer-los servir. Aquesta defensa tan curiosa ha estat estudiada, en aquest cas, en el cogombre de mar negre (Holothuria leucospilota), el més habitual al mar de la Xina Meridional.
Examinant el genoma dels cogombres de mar
Els investigadors volien veure quin avantatge evolutiu els havia donat per fer que s’haguessin expandit tant. Així doncs, van estudiar tot el seu genoma i van fixar-se en els gens que codifiquen els túbuls de Cuvier fent servir el programa AlphaFold de Google. Gràcies a ell, es van detectar algunes proteïnes que eren receptors cel·lulars desconeguts fins ara i que podrien tenir un paper important en l’expulsió dels túbuls. A més, també es va observar com algunes de les proteïnes que els formen tenen una estructura molecular semblant a la de la seda de les aranyes.
Proteïnes semblants a les presents en l’Alzheimer
Aquest darrer fet ha dut els investigadors a pensar que totes les proteïnes ‘sedoses’ tenen una forma compartida fins i tot si han evolucionat de manera independent. En aquest cas, però, i el què encara més més sorprenent, els túbuls són enganxosos perquè contenen proteïnes amb propietats semblants a les amiloides que, en els humans, són molt conegudes per les plaques que formen al cervell de les persones que pateixen Alzheimer.
Un estudi que pot ser molt útil en investigacions posteriors
Aquest estudi, no només revela la presència de proteïnes inesperades i que són específiques dels túbuls de Cuvier sinó que, a més, aporta moltes dades que poden ajudar a respondre el gran enigma de com van evolucionar. A més, les dades genòmiques dels sistemes reproductiu, endocrí, immunològic i digestiu dels cogombres de mar també poden resultar molt útils. De fet, els mateixos investigadors ja les estan fent servir per mirar d’esbrinar com ho fan aquests animals per detectar la llum i, també, per digerir els aliments.
