El deteriorament de la Gran Barrera de Corall, motiu de discussió entre Austràlia i l’ONU

L'UNESCO vol incloure l'escull a la llista de Patrimoni de la Humanitat que es troba en perill

La Gran Barrera de Corall s’ha deteriorat tant durant els darrers anys que, aquest dimarts, un comitè de les Nacions Unides va afirmar que hauria de ser inclosa a la llista d’indrets Patrimoni de la Humanitat que estan en perill. El grup, pertanyent a la UNESCO, va recomanar reconèixer la crisi climàtica com a causa de la destrucció de l’escull de corall més gran del món. El govern australià va reaccionar de manera airada i immediata a la petició del Comitè de Patrimoni de la Humanitat perquè posés atenció “urgentment” a aquesta amenaça. La inclusió de la Gran Barrera de Corall a la llista de patrimoni amenaçat es votarà a la Xina el mes vinent, i la ministra de Medi Ambient del país oceànic, Sussan Ley, ja ha declarat que s’hi “oposarà amb força”, recordant que el seu govern està invertint 3.000 milions de dòlars en la protecció dels esculls. És per això que va manifestar la gran sorpresa de l’administració australiana davant d’aquests moviments de la UNESCO.

La Gran Barrera de Corall ocupa 345.000 quilòmetres quadrats i està formada per més de 400 espècies de coralls durs que són l’hàbitat de més de 1.500 espècies de peix. Així doncs, és un ecosistema marí importantíssim i que es troba en risc per l’augment de la temperatura del nivell del mar, que fa que els coralls es tornin blancs. De fet, durant els darrers 30 anys ha perdut el 50% de les seves poblacions i el seu estat, fins i tot per l’organisme del govern australià dedicat a seguir-ne l’evolució, és “molt pobre”. És per això que la UNESCO vol pressionar el país i que prengui accions immediates de mitigació del canvi climàtic i de millora de la qualitat de l’aigua, i aquesta proposta d’inclusió a la llista d’indrets amenaçats podria ser un toc d’atenció perquè Austràlia es posi en marxa, especialment tenint en compte que és un dels pocs països occidentals que no s’ha compromès a arribar a la neutralitat en carboni el 2050 sinó que només s’ha proposat reduir les emissions entre un 26% i un 28% de cara al 2030.

Nou comentari