La contaminació acústica està fent que, per tal de poder comunicar-se els dofins hagin de cridar, segons un estudi publicat a la revista ‘Current Biology’. El soroll pot fer que aquests animals tinguin problemes tant per alimentar-se com per reproduir-se, ja que tant la cooperació per a la caça com per a l’aparellament necessiten poder fer servir els seus xiulets i l’ecolocalització.
L’activitat humana, doncs, està fent difícil la vida dels dofins de més maneres de les que pensem habitualment. Amb el soroll provinent dels vaixells i de la construcció augmentant cada cop més, els problemes que suposa per a la cooperació entre els dofins podria començar a afectar-los negativament, fent que tinguin menys accés als aliment i també que tinguin menys fills.
Una eina importantíssima per als cetacis
El so, al cap i a la fi, és clau pels animals marins ja que a diferència de la llum, s’esvaeix ràpidament, pot viatjar durant desenes i fins i tot centenars de quilòmetres. Això ha fet que els cetacis –orques, balenes, dofins…– hagin evolucionat per tenir una ‘parla’ característica, amb sons, cançons i formes complexes que, a més, es transmeten d’una manera que ha estat considerada gairebé ‘cultural’.
Quan estan exposats a la contaminació acústica, aquests animals pugen o bé el volum o bé la freqüència per poder continuar comunicant-se, i en aquest estudi els investigadors s’han fixat en quin impacte tenen els sorolls generats pels humans en la manera com els cetacis, en concret els dofins, cooperen. Els resultats són clars: malgrat els seus esforços per continuar sentint-se, el soroll els dificulta treballar plegats.
Un experiment amb resultats clars
Els subjectes de l’estudi van ser Delta i Reese, dos dofins del gènere dels tursiops. El repte que se’ls va proposar era una activitat cooperativa, prémer dos botons per separat en un moment determinat. Per fer això, és clar, havien d’informar-se que havien premut el botó per tal que el seu company pogués fer el mateix.
En augumentar el soroll sota l’aigua, la duració i el volum dels seus xiulets va augmentar fins a ser gairebé el doble. A més, també van començar a moure’s diferent, posant-se l’un de cara a l’altra per tal de poder sentir-se millor. I no obstant això, en els nivells més alts de contaminació acústica només van poder complir correctament la seva tasca un 62,5% de les vegades. I això era a 150dB, uns 50dB per sota del soroll que pot arribar a fer un gran vaixell de transport de mercaderies.
Una amenaça encara més greu del que es creia
Així doncs, la contaminació acústica és un problema molt seriós pels dofins. Un que, si fa que s’alimentin menys, pot perjudicar notablement la seva salut, a més de fer que s’aparellin menys i tinguin menys descendència. Un fet que s’afegeix a altres impactes negatius detectats fins ara, com ara els canvis en el comportament, la síndrome de descompressió, la desorientació i, com a conseqüència de tot això, el varament i la mort.
