La llista d’animals que estan sent objecte de programes de ‘desextinció’ té un nou membre. Colossal Biociences, l’empresa que ja era coneguda per voler ressuscitar el mamut llanut, ha creat un altre projecte per fer tornar el dodo, un ocell desaparegut a finals del segle XVII. De moment, la companyia ja ha aconseguit atreure unes inversions força considerables per bé que en cap moment no ha promès resultats a curt termini.
“El símbol de l’extinció causada per l’home”
En una compareixença, el fundador i CEO de Colossal, Ben Lamm, va definir el dodo com “el símbol de l’extinció causada per l’home”. Aquest ocell, d’una mida semblant a la d’un gall d’indi i que no podia volar, va ser caçat sense compassió d’ençà del seu descobriment fins que el 1681, a l’illa Maurici, va morir el que es creu que era l’últim exemplar de l’espècie. És per això que Colossal ha format una nova divisió per investigar en tecnologies genètiques que puguin ser emprades específicament en ocells.
La CIA, entre els inversors del projecte
De fet, com va reconèixer el mateix Lamm, tornar el dodo a la vida no seria el que faria guanyar diners a l’empresa, com tampoc ho seria en el cas del mamut. Les eines i l’equipament de tractament i modificació dels gens per aconseguir-ho, en canvi, sí que ho podrien fer, perquè podrien tenir moltes altres aplicacions, fins i tot en humans.
Així, per exemple, Colossal està provant eines que permetin canviar diverses parts del genoma alhora i també tecnologies de gestació artificial. És tot això el que, des de la seva fundació l’any 2021, ha permès a Colossal captar 225 milions de dòlars en inversions amb orígens molt diversos, des del Fons d’Innovació Tecnològica dels Estats Units fins a In-Q-Tel, el fons d’inversió en innovació tecnològica de l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA).
Els parents vius més propers dels dodos
Si els parents propers vius del mamut llanut són molt coneguts, en el cas del dodo els trobem en els coloms de Nicobar, físicament molt diferents. Comparant l’ADN de totes dues espècies, però, es podrà veure quines són les diferències que fan que cadascun sigui com és i, a partir d’aquí, fins i tot intentar modificar cèl·lules de coloms de Nicobar perquè s’assemblin a les dels dodos. Així, implantant aquestes cèl·lules en ous d’altres ocells, es podrien crear dodos que es reproduïssin per sí mateixos. Tot això, però, de moment només s’aguanta en el paper.
Retornats a un món que ja no és el seu
Un cop els dodos ‘tornessin’, però, encara hi hauria altres problemes. A més del fet que, probablement, aquests animals ‘ressuscitats’ no serien exactament iguals que els que es van extingir fa més de 300 anys, l’entorn on vivien també ha canviat moltíssim, i això els podria provocar problemes de supervivència en estat salvatge. Si bé el cas del mamut llanut és molt més exagerat, o si més no molt més evident des del punt de vista d’una persona poc experta en la matèria, els dodos podrien patir el mateix problema.
