Un equip d’investigadors de la Universitat de la Colúmbia Britànica, al Canadà, han descobert com es protegeixen el cervell les balenes i els dofins per poder nedar. Segons expliquen en un article a la revista ‘Science’, l’anomenada ‘retia mirabilia’, la ‘xarxa miraculosa’ de vasos sanguinis que protegeix tant el seu cervell com la seva medul·la espinal, és el secret que impedeix que els canvis de pressió en desplaçar-se per l’aigua els causin danys cerebrals greus.
Augments sobtats de la pressió sanguínia
Els mamífers terrestres, com ara els cavalls, pateixen ‘polsacions’ a la sang quan galopen, amb la sang de l’interior del seu cos pujant i baixant constantment. Els mamífers marins que neden amb moviments dorsoventrals, com ara els cetacis, haurien de patir un fenomen semblant quan es desplacen per l’aigua, o això pensaven els científics fins ara, que han demostrat no només que això és cert sinó també què els protegeix dels danys cerebrals que això pot causar.
A tots els mamífers la pressió sanguínia és més alta a les artèries, la sang que surt del cor, que no pas a les venes. Aquesta diferència de pressió és la base del flux sanguini, que arriba a tot arreu, inclòs al cervell. El moviment, però, pot moure la sang forçadament, causant augments sobtats de la pressió, i la diferència entre la pressió de la sang que entra i surt del cervell pot causar danys que, en els humans, a llarg termini poden causar demència.
Una xarxa protectora
Per reduir aquest perill, els cavalls fan servir la respiració però, és clar, els cetacis no ho poden fer perquè no poden respirar sota l’aigua. De manera que hi havia d’haver alguna altra manera de regular o evitar els danys dels augments de la pressió sanguínia. Els investigadors van teoritzar que la ‘retia mirabilia’ fa servir un mecanisme de transferència de les polsacions per impedir que hi hagi diferències de pressió al cervell dels cetacis durant el moviment, duent aquesta polsació a la sortida de sang venosa.
Després de recollir paràmetres biomecànics d’onze espècies de cetacis, es van introduir en un model informàtic que va concloure que la predicció del científics podia ser certa. Els pics de pressió causats per la locomoció es poden sincronitzar amb un sistema de transferència que redueixi les variacions en el flux sanguini en fins a un 97%.
Això, és clar, només vol dir que és tècnicament possible, però per saber-ho del cert s’haurien de mesurar totes aquestes coses en el cervell de cetacis mentre neden, cosa que no només és tècnicament molt difícil sinó qu plantejaria un gran dilema ètic.
