Un equip d’investigadors de la Universitat de Liverpool, a Anglaterra, ha descobert quins secrets hi ha a l’ADN de les musaranyes aquàtiques, els mamífers més petits del món que bussegen, i els han fet públics a la revista ‘eLife’. Fent servir mostres de les 71 espècies del grup Eulipotyphla, format per aquests petits animals insectívors, a més d’eriçons i talps, els científics han pogut reconstruir el seu arbre evolutiu, arribant a la conclusió sorprenent que el comportament i la capacitat per submergir-se a l’aigua s’ha desenvolupat cinc vegades diferents, encara que un animal de sang calenta i tan petit submergint-se i caçant sota l’aigua sembli una bestiesa des del punt de vista de la lògica evolutiva.
La capacitat de submergir-se durant prou temps com per caçar depèn, expliquen els investigadors, de l’evolució d’una sola proteïna, la mioglobina, encarregada d’emmagatzemar oxigen als músculs. Així, l’anàlisi de l’ADN de les diverses espècies del grup mostra diferències en les concentracions d’aquesta proteïna, el canvi evolutiu que necessita una espècie per guardar més oxigen als músculs i, per tant, aguantar-se la respiració durant molt més temps. El curiós, com vèiem, és que aquest increment de les concentracions de mioglobina als músculs va tenir lloc cinc vegades de manera independent: tres a les musaranyes i dues als talps.
Aquest estudi genètic ha aportat moltíssima informació sobre l’evolució dels que, entre tots els mamífers, d’entrada podrien semblar els menys preparats per nedar i, encara menys, per bussejar. Uns animals tan petits i amb un ritme tan ràpid, que perden calor i cremen energia a una velocitat increïble, sembla que no haurien de poder fer-ho per un simple assumpte de rendibilitat energètica, però amb la seva adaptació han fet que, tenint en compte l’aliment que poden trobar sota l’aigua, els surti a compte.
