Les foques, quan són petites, no només són un dels animals més adorables sinó que, a més, tenen una capacitat molt poc habitual i que comparteixen amb els humans: poden canviar el to de veu perquè se les senti o se les entengui millor. Així ho explica un article publicat a la revista ‘Philosophical Transactions of the Royal Society B’, que posa de relleu la plasticitat vocal de les cries de foca per respondre a canvis ambientals que puguin impedir que se les senti.

Ja fa temps que les habilitats vocals de les foques comunes són vistes amb curiositat per la comunitat cientifica, ja que també tenen la capacitat d’aprendre i imitar altres sons –cosa compartida amb altres mamífers– però els distingeix el poder canviar el to per sonar més agudes o més greus, una habilitat que és essencial en la comunicació interpersonal. L’estudi sobre aquesta capacitat es va fer en un centre de rehabilitació, on es van poder observar i entendre el desenvolupament de la capacitat vocal de cries de foca d’entre una i tres setmanes de vida.

Una cria de foca comuna | Wikimedia Commons
Una cria de foca comuna | Wikimedia Commons

Els investigadors van enregistrar sons de vent i altres sorolls ambientals al mar de Wadden –entre Dinamarca, Alemanya i els Països Baixos– i van fer servir un programa informàtic per filtrar l’àudio fins a una freqüència que se solapés el formant –el pic d’intensitat– dels crits de les foques petites quan criden les seves mares. En sentir aquests sorolls durant setmanes, van començar a modificar el seu to per adaptar-s’hi, d’una manera semblant al que fem els humans quan parlem més fort perquè se’ns senti o se’ns entengui. En el cas de ls foques, van baixar el to perquè el sons amb baixa freqüència viatgen millor quan fa vent. A més, també podria ser que un to més greu ajudi a mantenir la identitat de les cries, és a dir, a que se’ls “reconegui la veu”.

Així doncs, sembla que les cries de foca tenen un control molt més gran que no es pensava sobre les seves habilitats vocals i que apareix molt aviat. Fins ara, es pensava que els humans eren els únics mamífers amb una connexió neuronal directa entre el còrtex i la laringe, cosa que permet crear tons vocals. Aquests resultats, però, mostren que no, i posen les foques en un lloc prometedor per ajudar-nos a entendre els misteris de la parla.

Nou comentari