L’Observatori del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat busca com a mínim 150 amants de la natura perquè col·laborin en l’Atles de Mamífers de Catalunya. Així, es vol donar un nou impuls en aquest segon any de recollida de dades d’aquest projecte de ciència ciutadana. El Museu de Ciències Naturals de Granollers i el CREAF, amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, fan una crida per aconseguir voluntaris per cobrir el màxim de quadrats dels que no han estat mostrejats, per completar encara més la presència de mamífers salvatges al país.
Un projecte iniciat el 2022
Les zones que cal cobrir són majoritàriament al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre, la Catalunya central, Lleida, l’Alt Pirineu, Aran, Empordà o Prepirineu central. El 2022, un primer grup de voluntaris va pilotar la primera fase de l’Atles, però ara ha de créixer més. La feina del primer any ha provat i afinat les metodologies emprades per trobar o detectar mamífers a cada zona mostrejada.
Ara cal continuar col·locant càmeres de parament fotogràfic, recorrent transectes i apuntant els rastres i els animals que es veuen, recollir pèls i excrements i gravar els ultrasons dels ratpenats. Les dades recollides es traspassen als coordinadors del projecte, que les analitzen per treure’n conclusions.
Dades interessants del primer mostreig
Les primeres dades, que tenen informació d’un 20% del territori català, han permès començar a dibuixar les primeres traces de l’Atles de Mamífers. De moment, dels de mida gran i mitjana, el senglar i la guineu són els més detectats, seguits de la fagina, el teixó i el cabirol. La cabra salvatge, la llebre i el coipú –una espècie invasora–, són les que menys ha aparegut. Pel que fa als mamífers més petits, com rosegadors i musaranyes, els primeres resultats són més preliminars perquè la identificació passa per l’anàlisi de pèls al laboratori, com també amb els ultrasons dels ratpenats.
Si mirem espècies concretes, només es pot parlar de la situació en algunes zones on s’ha fet el mostreig. N’hi ha que concorden amb les dades d’altres programes de seguiment, com la llúdriga, present a molts dels rius on s’ha fet el mostreig; el cabirol, trobat a 60 dels 68 quadrats que han pujat les dades, o el cèrvol, força estès als Pirineus.
En les espècies que no tenen programes de seguiment de gran abast, les dades del primer any també permeten pensar que algunes es troben força esteses, com la geneta i la pipistrel·la nana, el ratpenat més petit de Catalunya. La prospecció dels quadrats restants donaran una imatge molt més clara de la situació d’aquestes espècies.
La crida durarà fins el proper 5 de març
L’Atles mantindrà oberta la seva crida fins el 5 de març i començarà els mostreigs amb la primavera. S’espera arribar a més del mínim de 150 persones imprescindibles per cobrir el màxim de territori possible. El projecte ha dividit Catalunya en 386 quarats de 10x10km i cada voluntari serà responsable dels seguiments que es facin al seu quadrat.
Dins d’aquest quadrat, la persona mostrejarà tres quadrats més petits, d’1x1km, corresponents a tres tipus d’hàbitats diferents: forestal, obert i de ribera. Així, cadascú serà fonamental per conèixer amb detall la distribució de tots els mamífers salvatges de Catalunya, en un projecte d’interès general per a la planificació i gestió de la fauna i del territori que, a més, també es preveu publicar en forma de llibre.
