MonPlaneta
Els bolets tenen ‘converses’ després de la pluja

Un equip d’investigadors japonesos es va traslladar al bosc per analitzar els intercanvis d’impulsos elèctrics entre els bolets a través dels micelis, sovint considerats la ‘parla’ d’aquests organismes i que, fins i tot, hi ha qui afirma que ha aconseguit desxifrar. Entre els resultats que han obtingut, publicats a la revista ‘Fungal Ecology’, n’hi ha un de curiós: les seves ‘converses’ es fan més intenses després de la pluja.

Uns fongs crucials per als boscos

És ben sabut que alguns fongs tenen un paper importantíssim en el manteniment dels boscos. Els ectomicorrizals en són un exemple, ja que es troben sovint als pins, alzines, roures, bedolls… formant una coberta a l’exterior de les seves arrels i amb uns micelis que creen xarxes enormes sota terra, al voltant de les arrels, absorbint nutrients del sòl que transfereixen als arbres.

Els micelis dels fongs són un material prometedor per al futur
Els micelis transmeten impulsos elèctrics perquè els fongs es comuniquin

Fa temps que els científics estudien la transferència d’impulsos elèctrics entre bolets i a través dels arbres fent servir els micelis, i es creu que es generen en resposta a estímuls externs i serveixen com a forma de comunicació, coordinant el creixement i altres comportaments. De fet, fins i tot s’ha especulat que els senyals podrien servir per ajudar a transmetre nutrients a les plantes i els arbres. No obstant això, les proves són escasses i, a més, la majoria d’estudis s’han fet al laboratori, que no pot recrear les condicions del bosc.

Resultats que animen a continuar investigant

És per això que aquest equip va decidir anar-hi per examinar uns bolets anomenats ‘Laccaria bicolor’ i van posar elèctrodes a sis bolets. Així, van poder detectar com els senyals elèctrics augmenten després de la pluja. De fet, els investigadors han relacionat la fluctuació dels impulsos amb la precipitació i les temperatures i, a més, han observat com després de la pluja els senyals es transportaven entre bolets, especialment entre els propers, i que tenen direccionalitat.

Per tot plegat, els responsables d’aquest estudi demanen fer més investigació sobre la generació d’impulsos elèctrics dels bolets en el seu entorn natural, per tal de conèixer millor què són aquests senyals i quina utilitat concreta tenen.

Més notícies
Amanita muscaria, un dels bolets tòxics més coneguts / Foto: Martí Boada
Els bolets tòxics dels Països Catalans
Als nostres boscos hi ha un miler d'espècies diferents i cal anar amb molt de compte a l'hora de menjar-ne
El bolet d'esca té unes possibilitats enormes com a font de nous materials | Mushroom Observer (CC BY-SA 3.0)
Materials fets a partir d’un bolet, una possible alternativa al plàstic
Poden tenir propietats molt diferents i a més són biodegradables i molt més sostenibles
L'escarbat de l'escorça de l'avet és una plaga cada cop més destructiva | Gilles St. Martin / Flickr (CC BY-SA 2.0)
Uns fongs ajuden una plaga dels boscos a seleccionar quins arbres mataran
Un descobriment sorprenent aporta informació sobre uns escarbats que estan destrossant els boscos d'Europa
Els bolets poden substituir el plàstic com a base d'alguns equips electrònics | Universitat Johannes Kepler
Aconsegueixen fabricar xips informàtics biodegradables amb pell de bolet
Aquest material podria ser una alternativa als plàstics i fer l'electrònica molt més fàcil de reciclar

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa