Les aranyes podrien tenir una ment molt més activa del que pensem per la seva mida i el seu petit sistema nerviós. Segons un estudi publicat a la revista ‘PNAS’, fins i tot podrien experimentar alguna cosa semblant al son REM quan dormen. Si fos així, a més, com els dels mamífers, inclosos nosaltres, voldria dir que aquesta característica va evolucionar molt aviat.
La fase REM
El nostre son està marcat per diversos cicles on canvia l’activitat del cervell. La fase més coneguda, segurament, és la dels moviments ràpids d’ulls (REM), que destaca perquè el control dels músculs es perd, cosa que duu a espasmes i a paràlisi, a més dels moviments d’ulls que li donen nom. Aquest tipus de son és molt habitual als vertebrats: si els mamífers i els ocells en tenen, també s’ha observat alguna cosa semblant en els llangardaixos.
Més enllà d’això, però, anant als invertebrats, és molt més difícil d’investigar, perquè saber què és i què no és son no sempre és clar i molts animals no tenen ulls que es moguin com els dels vertebrats. Tot i això, un equip de científics liderats per l’Institut Max Planck de Comportament Animal (Alemanya) i la Universitat de Harvard (Estats Units) ha trobat un grup d’aranyes saltadores que poden reorientar algunes parts internes dels seus ulls durant el que, sembla, és el seu son, i afirmen que tenen períodes de moviments ràpids com els de la fase REM.
Unes aranyes molt especials
Fa un any, alguns dels mateixos científics van descobrir que aquestes aranyes dormen quan en van trobar algunes penjades d’un sol fil de seda durant tota la nit, un comportament que, si més no, semblava clar. Això els va donar l’oportunitat d’estudiar el son en aquesta espècie. Les aranyes saltadors tenen estructures als ulls per dirigir la seva visió cap a indrets concrets. Tot i que en els exemplars adults no es poden veure, a causa del pigment que els cobreix, les acabades de néixer no en tenen, i els seus cossos translúcids permeten seguir els tubs retinals.
Així doncs, van mirar d’esbrinar què passa quan dormen i, especialment, si tenen fase REM. Com que es caracteritza pels moviments oculars, i aquestes aranyes els mouen, es podien comparar amb els vertebrats. Els resultats indiquen que, com els mamífers, experimenten períodes de moviments molt ràpids dels ulls, d’una durada i una freqüència semblant entre individus. A més, aquests moviments s’associen sovint a espasmes de les potes de les aranyes.
Una porta a investigar
Si més no físicament, doncs, sembla que és el mateix, i que les aranyes saltadores tinguin fase REM és important perquè vol dir que existeix en un animal amb què tenim un darrer avantpassat comú molt i molt llunyà, cosa que voldria dir que es va originar molt abans que no ens pensàvem. A més, tenint en compte la teoria que diu que el son REM és el resultat de reproduïr records visuals durant el son, potser es podria induïr a les aranyes a fer patrons específics de moviments oculars i veure si, quan dormen, es repeteixen.
