Un treball elaborat per investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) conclou que, dins d’una mateixa espècie, els individus menys socials i menys integrats al grup acostumen a ser els més innovadors i hàbils a l’hora de resoldre problemes. Tal com explica l’equip en un article publicat a ‘Proceedings of the Royal Society B’, aquest estudi ha estat fet en ungulats i és pioner en la recerca en les habilitats cognitives d’aquests mamífers, entre els quals hi ha els dromedaris, els cavalls o les cabres, que caminen sobre els extrems dels dits, generalment amb ungles o peülles.
Els resultats, de fet, coincideixen amb la literatura científica recent sobre els primats tant en estat salvatge com en captivitat i mostren com els individus socialment menys integrats és menys probable que obtinguin recursos com ara el menjar, sí, però també ho és més que superin l’aversió a les coses noves per tal de millorar la seva situació. D’altra banda, com explica el primer autor de l’article, Álvaro López Caicoya, aquest treball confirma que els ungulats són “un tàxon prometedor” a l’hora de “provar teories evolutives amb un enfocament comparatiu”.
Uns estudis que normalment es fan en aus i primats
Normalment, aquest tipus d’estudis comparatius sobre l’evolució de les habilitats cognitives s’han fet en aus i primats, però les pressions evolutives poden ser diferents de les d’altres espècies. Així, incloure altres tàxons com els ungulats és “essencial” per saber quins són els límits i la capacitat de generalitzar hipòtesis evolutives específiques.
En aquest cas, es va fer amb 111 animals de 13 espècies: cabres, dromedaris, cavalls de Przewalski, girafes, llames, ovelles i cérvols, entre d’altres, que vivien en captivitat als zoos de Barcelona, La Barbent (Provença) i Nuremberg i Leipzig (Alemanya). La prova consistia a obrir un recipient que desconeixien i que, per a cada espècie, hi havia el seu menjar preferit. Abans, tots els animals s’havien classificat segons diversos aspectes que podien impactar les seves habilitats per resoldre problemes, com ara la por als objectes nous, la dieta i la integració social en el grup. Així, es podrien identificar les característiques individuals i socioecològiques dels animals més exitosos.
Diferències molt importants entre espècies a tots els nivells
La participació va variar molt entre espècies: si bé el 100% de dromedaris es va apropar als recipients, només ho van fer-ho un 33% de les ovelles. En canvi, les espècies que més hi van interactuar van ser les domesticades i les que formen part de grups complexos que s’uneixen i se separen segons l’entorn i el moment. No obstant això, aquestes característiques no van indicar cap capacitat més gran per resoldre el repte, de manera que, com afirmen els investigadors, la domesticació podria haver seleccionat “trets i habilitats que faciliten les interaccions amb els humans (i els artefactes humans), però no les habilitats cognitives que permeten una resolució de problemes més eficient”.
Finalment, del centenar d’animals participants, només un 36% va obrir el recipient i va accedir al menjar almenys una vegada. D’entre ells, les espècies amb més individus que se’n van sortir van ser els dromedaris (86%) i les cabres (69%). En aquests casos, també es va avaluar la diversitat de recursos emprats per resoldre el repte: la majoria van obrir els recipients amb el nas, el morrió o els llavis, i només nou dels quaranta animals van fer servir més d’una estratègia, com ara aixecar suaument la tapa amb els llavis o llançar el got a terra.
Estudiant els ungulats, uns animals considerats ‘bestiar’
Aquesta publicació és pionera en la recerca de la cognició dels ungulats, recorden els investigadors. Normalment se’ls ha considerat bestiar i, per això, no n’ha interessat el comportament ni l’enteniment. Gràcies a estudis com aquest, però, veiem que són animals amb comportaments complexos que val la pena estudiar, fent recerca amb més estudis i individus, en captivitat i salvatges, i proposant-los reptes més complexos per poder generalitzar les troballes.
