A les illes Medes, la dieta que segueixen els gavians de potes grogues ha canviat enormement durant les darreres dècades, conclou un estudi liderat per la Universitat de Barcelona que ha analitzat com s’alimenten aquestes aus durant els darrers vint anys. Tradicionalment els gavians s’alimentaven de recursos marins, com seria d’esperar, però els abocadors i la indústria de la carn, abundant a la demarcació de Girona, actualment els proporcionen el 50% de la dieta.
La població humana de la regió estudiada ha augmentat durant els darrers anys, i amb ella la disponibilitat de restes orgàniques de què els gavians poden alimentar-se. Tal com expliquen els responsables de l’estudi a la revista ‘Ecological Indicators’, això podria haver contribuït a canviar el patró alimentari dels gavians, que són molt flexibles a l’hora d’adaptar la seva forma de vida als canvis que introdueix l’acció humana als ecosistemes. De fet, s’hi han adaptat tan bé que els seves poblacions s’han disparat, creant problemes en la seva interacció amb les persones. A més, són un vector potencial de malalties.
Analitzant els components de les plomes dels gavians, els científics han aconseguit esbrinar de què s’alimenten i en quines proporcions. Les mostres han estat extretes de polls volanders a les Medes entre 2004 i 2018, amb una mostra ampliada amb exemplars dissecats del Museu Darder de Banyoles i el Museu d’Història Natural de Barcelona. El primer va morir el 2016 i, els altres tres, als anys noranta. Així, si el 1916 la contribució marina a la dieta del gavià era d’un 70%, ara ha caigut fins a un 30%. En canvi, si es mira quina part de l’alimentació prové d’abocadors, durant la dècada dels noranta va començar a pujar fins a arribar al 50% actual.
Tenint en compte aquests canvis, els investigadors apunten que la presència dels gavians als entorns urbans serà cada vegada més gran i, amb ella, els conflictes que ocasiona. Així doncs, conclouen, cal seguir de prop els gavians de les illes Medes, que suposen una de les colònies més grans del Mediterrani, per seguir-ne tant els hàbits alimentaris com els seus desplaçaments.
