Els planetes amb una superfície rocosa, com la Terra, podrien haver existit dels dels mateixos inicis de l’univers. Això, si més no, és el que afirma un equip d’investigadors en un estudi publicat a ‘Nature Astronomy’ i on expliquen que en un viver d’estrelles com el Petit Núvol de Magallanes, que té una composició química semblant a la de l’univers primitiu, conté tots els materials necessaris perquè se’n formin.
Un veí molt diferent de nosaltres
Tot i que és el veí més proper de la Via Làctia, el Petit Núvol de Magallanes és molt diferent de la nostra galàxia, amb molt menys metalls pesants (ferro, magnesi, alumini…) que són, precisament, imprescindibles per a la formació de planetes rocosos. Aquesta composició química és molt semblant a la dels primers temps de l’univers, en què les estrelles encara no havien tingut temps de crear els elements més pesants i escampar-los per l’espai.
És per això que els científics no tenien clar si, en un indret com aquest, s’hi podrien formar planetes com Mart o la Terra. Fins ara, a més, no hi havia telescopis prou potents com per observar les estrelles joves, d’una massa igual o menor a la del Sol, i mesurar quin contingut en pols tenien, que és la manera com es dedueix si s’hi poden formar planetes i quins.
Una finestra al passat remot de l’univers
Gràcies al Telescopi Espacial James Webb, però, ara sí que es pot, i les observacions d’una regió anomenada NGC 346 han permès observar com es formen estrelles semblants al Sol en un entorn semblant al de l’univers primitiu. És així com van detectar senyals que indiquen que hi ha grans quantitats de pols caient cap a algunes estelles, pols que podria ajudar-se i acabar formant planetes rocosos.
El Petit Núvol de Magallanes es pot comparar a les galàxies que s’estaven formant fa uns 11.000 milions d’anys, en què es va produir una gran explosió en la formació d’estrelles. Si al nostre veí còsmic s’hi estan formant planetes rocosos, pot ser que també hagués passat aleshores. Així, gràcies a les darreres tecnologies i a l’observació d’un viver còsmic proper, s’ha pogut veure una reproducció de com devia ser aquell moment primerenc de la història de l’univers i aprendre moltes coses de què hi devia passar. Uns descobriments que, de ben segur, continuaran durant els propers anys.
