MonPlaneta
Els planetes rocosos podrien haver existit des dels inicis de l’univers

Els planetes amb una superfície rocosa, com la Terra, podrien haver existit dels dels mateixos inicis de l’univers. Això, si més no, és el que afirma un equip d’investigadors en un estudi publicat a ‘Nature Astronomy’ i on expliquen que en un viver d’estrelles com el Petit Núvol de Magallanes, que té una composició química semblant a la de l’univers primitiu, conté tots els materials necessaris perquè se’n formin.

Un veí molt diferent de nosaltres

Tot i que és el veí més proper de la Via Làctia, el Petit Núvol de Magallanes és molt diferent de la nostra galàxia, amb molt menys metalls pesants (ferro, magnesi, alumini…) que són, precisament, imprescindibles per a la formació de planetes rocosos. Aquesta composició química és molt semblant a la dels primers temps de l’univers, en què les estrelles encara no havien tingut temps de crear els elements més pesants i escampar-los per l’espai.

És per això que els científics no tenien clar si, en un indret com aquest, s’hi podrien formar planetes com Mart o la Terra. Fins ara, a més, no hi havia telescopis prou potents com per observar les estrelles joves, d’una massa igual o menor a la del Sol, i mesurar quin contingut en pols tenien, que és la manera com es dedueix si s’hi poden formar planetes i quins.

El Telescopi Espacial James Webb és a punt de començar a enviar-nos imatges de l'espai profund amb una resolució mai vista fins ara | NASA
El Telescopi Espacial James Webb | NASA

Una finestra al passat remot de l’univers

Gràcies al Telescopi Espacial James Webb, però, ara sí que es pot, i les observacions d’una regió anomenada NGC 346 han permès observar com es formen estrelles semblants al Sol en un entorn semblant al de l’univers primitiu. És així com van detectar senyals que indiquen que hi ha grans quantitats de pols caient cap a algunes estelles, pols que podria ajudar-se i acabar formant planetes rocosos.

El Petit Núvol de Magallanes es pot comparar a les galàxies que s’estaven formant fa uns 11.000 milions d’anys, en què es va produir una gran explosió en la formació d’estrelles. Si al nostre veí còsmic s’hi estan formant planetes rocosos, pot ser que també hagués passat aleshores. Així, gràcies a les darreres tecnologies i a l’observació d’un viver còsmic proper, s’ha pogut veure una reproducció de com devia ser aquell moment primerenc de la història de l’univers i aprendre moltes coses de què hi devia passar. Uns descobriments que, de ben segur, continuaran durant els propers anys.

Més notícies
El mapa de l’SDSS es mostra com un arc de Sant Martí de colors, ubicat dins l’Univers observable (l’esfera exterior, que mostra les fluctuacions en el fons còsmic de microones)
Els astrofísics mesuren l’expansió de l’Univers al llarg d’11.000 milions d’anys
En l’estudi internacional hi participen investigadors de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Física d’Altes Energies i la Universitat Autònoma de Madrid
Localització de NS 2012au, que a dia d'avui continua brillant com a púlsar
Els astrònoms observen el naixement d’una estrella després d’una supernova
Normalment les explosions estel·lars s'apaguen però la superova 2012au s'ha convertit en un púlsar, una estrella de neutrons que emet feixos de radiació electromagnètica
La regió N180 del Gran Núvol de Magalhães
La bellesa del naixement de les estrelles al Gran Núvol de Magalhães
L'Observatori Europeu del Sud ha captat una regió d'aquest satèl·lit de la nostra galàxia amb un nivell de detall gairebé inèdit
Observen la lenta mort d’una galàxia
Un grup d'astrònoms australians han vist, amb més detall que mai, com una petita galàxia propera anava perdent la seva capacitat per formar noves estrelles

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa