Una investigació de prova de concepte, publicada a la revista ‘PLOS ONE’, indica que gossos de detecció ensinistrats especialment poden olorar la presència del SARS-CoV-2 en mostres amb una precisió del 96%. “No és gens senzill, això que demanem als gossos. Han de ser específics a l’hora de detectar l’olor de la infecció però també han de generalitzar a través de les olors de persones diferents: homes i dones, adults i nens, persones de diferents ètnies i geografies”, explica Cynthia Otto, autora principial del treball i directora del Centre de Gossos de Treball de la Facultat de Medicina Veterinària de la Universitat de Pennsilvània (Estats Units).
En aquest estudi, els investigadors van comprovar que els gossos podien fer-ho, però l’entrenament s’ha de dur a terme amb molt de compte i, idealment, amb moltes mostres. Les troballes estan fomentant una altra investigació que Otto i els seus col·legues han batejat com “l’estudi de les samarretes”, on s’entrena gossos perquè discriminin entre positius, negatius i vacunats de Covid basant-se en els compostos que deixen en una samarreta que hagin fet servir tota la nit. A l’estudi es van fer servir nou gossos que no havien fet mai cap feina de detecció mèdica. Primer de tot, els van entrenar per reconèixer una olor característica, la d’una substància sintètica anomenada compost de detecció universal. Van fer servir una “roda d’olors” on cadascun dels 12 ports tenia una mostra diferent i recompensaven el gos quan responia al que contenia el compost. Quan van aprendre a respondre-hi sistemàticament, l’equip els va començar a entrenar perquè responguessin a mostres d’orina de pacients positius per coronavirus. Al cap de tres setmanes, els nou gossos identificaven fàcilment les mostres positives amb una precisió mitjana del 96%.
Tot i això, la seva sensibilitat o capacitat per evitar falsos negatius eren menors, en part, pels criteris estrictes de l’estudi. Si els gossos passaven per davant d’una mostra positiva, ni que fos una vegada, i no responien, es considerava un error. Els investigadors també van trobar altres factors que van complicar el seu estudi, com la tendència dels gossos a discriminar entre els pacients reals en comptes d’el seu estat d’infecció, i la confusió causada per la mostra d’un pacient que havia donat negatiu per Covid però feia poc que se n’havia recuperat. Els gossos continuaven responent a la mostra, cosa que indica que encara hi devia haver alguna cosa.
