Encara que pugui no semblar-ho, les mosques saben distingir què mengen. Gran part del seu temps el passen buscant aliments alts en calories i detectant i evitant els que són potencialment tòxics per a elles. El procés cerebral rere aquesta tria, però, era un misteri. En un article publicat a la revista ‘Nature Communications’, un equip d’investigadors de la Universitat de Yale (Estats Units) respon aquesta pregunta i, potser, la de com triem els aliments els humans.
Per saber com fa aquestes distincions el cervell de les mosques, els investigadors van decidir enganyar-lo. En un experiment, van deixar que les mosques triessin entre menjar dolç i nutritiu però barrejat amb quinina, per fer-lo amargant; i un menjar menys dolç i que conté menys calories. Després, van seguir l’activitat neuronal de les mosques mentre feien la seva tria. Pel que sembla, l’elecció depèn de quanta gana tinguin. Com més afamades, més disposades a suportar el sabor amarg per aconseguir més calories.
La raó rere això, però, és molt més complexa: les mosques envien informació sensorial a una part del seu cervell, on les senyals són integrades i es prenen les decisions executives. Així, els investigadors van observar que els patrons d’activitat neuronal canvien quan es fan noves tries sobre el menjar. Quan van anar més enllà, tot es va tornar més estrany, i es van adonar que podien canviar la tria d’una mosca manipulant les neurones d’algunes àrees del cervell que proveeixen d’informació la que pren les decisions. Així, si reduïen l’activitat de les neurones del metabolisme, les mosques afamades triaven el menjar amb menys calories igualment, demostrant que es podia crear una mena de bucle.
Aquí és precisament on es troba la connexió amb les tries alimentàries dels humans. Tant el cervell d’una mosca com el nostre estan regulats per la segregació de neuropèptids i d’un neutrotransmissor, la dopamina, que controla la sensació de recompensa. Canviar aquesta xarxa altera la resposta a diferents tipus de menjar, és a dir, que decisions que creiem conscients en realitat són purament químiques. Així doncs, el cervell de les mosques ens pot ajudar a entendre com la gana i altres estats emocionals poden influenciar el nostre comportament.
