Declarar que una zona està protegida pel seu valor ambiental o ecològic o per la biodiversitat que hi viu no és suficient, i cal defensar-les i treballar per millorar-les amb decisió i estudiant amb cura totes les accions. Aquest és el resum d’un estudi, publicat a la revista ‘Science of the Total Environment’, on un equip d’experts, principalment de la Universitat de Michigan (Estats Units) han mirat amb detall 55.000 zones protegides del món per entendre de quina manera es van aconseguir protegir els seus boscos, un element clau per preservar els recursos naturals i la biodiversitat. Entre les conclusions, trobem que és important protegir els boscos més amenaçats, especialment si es troben a prop de ciutats, i que a les administracions no els tremoli el pols a l’hora de castigar els qui incompleixin les normes.
Durant els darrers deu anys, més de quatre milions de quilòmetres quadrats de superfície han estat declarats zones protegides, però no s’havia estudiat com d’efectiva havia estat aquesta declaració a l’hora de preservar-les. Els boscos no només absorbeixen diòxid de carboni sinó que també prevenen l’erosió, fan menys greus les inundacions, purifiquen l’aigua i aturen l’avanç dels deserts. I tot i això, els investigadors s’han adonat que algunes àrees protegides molt importants tenen menys biodiversitat que en el moment de ser declarades com a tals. Així doncs, cal veure on i com es dirigeixen els esforços per a la conservació del medi ambient. Un altre dels resultats sorprenents d’aquest estudi és que un 71% de les àrees protegides van aconseguir frenar la pèrdua de superfície forestal però, pel que fa la superfície, només s’ha evitat un 30% d’aquesta desaparició dels arbres en comparació amb el que es calcula que s’hauria perdut si s’hagués deixat tot tal i com estava.
Així doncs, cal prendre mesures, posar normatives estrictes i, sobretot, fer-les complir, millorant la protecció dels boscos però, també, triant molt bé quins es protegeixen i de quina manera. Actualment s’estan protegint moltes àrees remotes, on la pressió de l’activitat humana és molt més baixa. Els científics conclouen que, per a una protecció eficient, caldria començar per les zones de natura que estan més en perill de ser explotades, és a dir, les més properes a nuclis habitats i on l’activitat humana i d’explotació dels recursos naturals és a tocar.
