José Luís Gallego (Barcelona 1964) és escriptor i periodista mediambiental i col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació. A ell, però, li agrada definir-se com a divulgador. Ara que neix Món Planeta hem volgut parlar amb ell. Celebra que aparegui un canal temàtic per parlar sobre ecologia i sostenibilitat perquè, diu que només des de la “serenitat i la calma” es poden tractar alguns temes. I recorda que el medi ambient no és un moda, és la vida.
Quina opinió li mereix que neixi un canal temàtic dedicat exclusivament a parlar de medi ambient i sostenibilitat?
Als mitjans de comunicació convencionals els hi costa d’entendre, però les informacions relatives al mediambient no són una tendència, són una línia informativa de primer nivell. Celebro molt que a Catalunya hagi nascut un canal especialitzat. En un mitjà normal, aquest tipus de notícies han de competir amb les de política, les de societat, i això no pot ser. Ja trigàvem, perquè la sostenibilitat no és pot difondre només amb notícies, necessita cròniques. I a casa nostra sempre hem estat capdavanters amb qüestions ecològiques, amb gestió de residus, amb estalvi d’aigua, etc.
La preocupació per l’entorn, l’aigua o l’energia sempre sembla que ens arriba a través de notícies alarmants…
És cert i això no pot ser. Però no hem de perdre de vista que abans les organitzacions ecologista no tenien cap altra manera de fer un crit d’atenció, era un altre moment. Ara ja l’hem superat i tenim molt motius per ser positius. No ens hem de dir “morirem pel canvi climàtic”, no és això. Quan jo era petit hi havia moltes espècies animals a punts d’extingir-se i ara s’han recuperat o hem aconseguit fer un ús més racional de l’aigua, per exemple. I això també ho hem de dir. Però no, des del “bonisme”, no estic dient això, però tampoc des del catastrofisme. Encara ens queda molta feina a fer.
Si la situació mediambiental és crítica i no volem espantar a la gent com ho fem?
Des de la calma i la serenitat. A veure. Algú que té problemes a la feina, que no sap com arribar a final de mes o que té conflicte amb els fills, l’última cosa que necessita és que la fem sentir responsable del canvi climàtic o de la destrucció del planeta. El medi ambient és l’entorn que ens fa éssers vius. Sense aquest entorn no seríem res. Pots ser del Barça o del PP però abans que qualsevol altra cosa, de tot, ets un ésser viu. I sense aigua, energia, biodiversitat, mobilitat o consum no pot ser res. I això ho fas cada dia de la teva vida i en funció de com fas totes i cada una d’aquestes coses determines el món, determines el planeta. Tots podem contribuir a fer un món més confortable.
Per tant calma, i divulgació…
I seducció. Molta seducció. Hem de ser capaços d’explicar en positiu. Per exemple, més enllà de la notícia del desgel dels pols hem de saber explicar com li afectarà això a un veí de Santa Coloma de Gramenet i sobretot transmetre-li què pot fer ell per canviar-ho, com pot contribuir a canviar situacions determinades amb petits canvis d’hàbits. No hi ha res més difícil que canviar un hàbit. I això no ho aconseguirem amb la por, ha de ser amb la seducció. Amb temps. Ha de ser un plaer.
