L’expedició antàrtica d’Ernest Shackleton, oficialment l’Expedició Imperial Transantàrtica, va acabar en tragèdia i en una de les aventures més dramàtiques de l’exploració dels confins del planeta. Després de més de deu mesos atrapada en el gel, la nau Endurance va acabar sent esclafada i es va enfonsar mentre Shackleton i els seus companys d’expedició començaven un viatge llarguíssim, a peu per la capa de gel que cobria el mar de Weddell i en barques salvavides, fins que, mesos després, van tornar a veure altres éssers humans. Des d’aleshores, l’Endurance ha estat al fons del mar de Weddell, en un punt desconegut però que, de ben segur, és difícil de navegar pel glaç. La darrera missió per mirar de trobar-lo, el 2019, va fracassar, però els seus responsables hi tornaran amb la intenció de trobar el vaixell, indicar la seva posició, fotografiar-lo i escanejar-lo en tres dimensions, sense intentar recuperar res del naufragi perquè la seva condició de monument, segons el Tractat Antàrtic, ho prohibeix.
Per localitzar l’indret, a 3.000 metres de profunditat aproximadament, on descansa l’Endurance, es compta amb la darrera posició coneguda de la nau, registrada pel seu capità, Frank Worsley, en un indret a l’est de la barrera de gel Larsen, a la península Antàrtica, que és de difícil accés fins i tot per als vaixells més moderns. L’equip farà servir el mateix vaixell que en l’intent anterior però durà submergibles diferents ja que el darrer es va perdre sota les aigües després de 20 hores explorant la zona on, se suposa, es va enfonsar l’Endurance. L’expedició sarparà, si tot va bé, el febrer de 2022, un cop la Commonwealth i el Foreign Office britànic li hagin donat permís. Un nou intent per trobar un dels naufragis més famosos del segle XX, doncs, començarà ben aviat.
