El pterosaure del període Juràssic més gran que s’ha vist mai han estat trobats en una paret de roca a l’illa de Skye, a Escòcia. El descobriment va ser fet per una estudiant de doctorat, Amelia Penny, l’any 2017, però no ha estat fins ara que s’han publicat els resultats de les anàlisis en profunditat d’aquest animal, que feia uns dos metres i mig d’envergadura.
Despres que Penny trobés les restes fòssils, els investigadors del Museu Staffin, de la mateixa illa de Skye, i del Mueu Hunterian de Glasgow, van aconseguir treure’l de la roca, en un procés que va haver de ser molt ràpid perquè, un cop oberta la pedra on es conservava el fòssil, l’aigua de la marea alta no hi entrés i el malmetés.
L’estudi de les restes, dutes a terme per paleontòlegs de la Universitat d’Edimburg, han estat publicats a la revista ‘Current Biology’. A més de la seva enorme mida, els resultats d’aquest treball també n’han determinat altres característiques, com ara l’antiguitat, d’uns 170 milions d’anys, i també que tenia la mandíbula plena de dents molt esmolades. De fet, aquest animal pertany a una espècie desconeguda fins ara, que ha estat batejada amb el nom de Dearc sgiathanach, que vol dir “rèptil amb ales” en gaèlic escocès.
Aquest descobriment és sorprenent no només per la seva mida o el fet que sigui una nova espècie sinó, també, pel seu estat de conservació. Aquests animals, que tenien uns ossos molt lleugers, com els dels ocells actuals, no acostumen a preservar-se com a fòssils, sinó que es malmeten i es destrueixen molt abans.
És per això que aquest en concret és tant important, tant perquè és complet com pel seu estat i pels detalls que s’han preservat de com era el seu crani. Tant, que fins i tot ha permès estudiar com devia veure-hi el “Dearc”, arribant a la conclusió que tenia bona vista. Això, però, podria ser nomes el principi de tot el que es podrà aprendre d’aquest fòssil excepcional, fins i tot detalls de la seva manera de viure i el seu comportament.
