Un gran equip de genetistes, neurocientífics i lingüistes de diversos països, co-creat pel professor Dan Dediu de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona, ha trobat noves proves de les bases genètiques de la parla humana. Concretament, i per primera vegada, s’ha calculat l’heretabilitat de les variacions del tracte vocal, en un article pioner publicat a la revista ‘Human Genetics’.
El càlcul s’ha fet gràcies a les imatges 3D de ressonància magnètica obtingudes de 632 bessons monozigòtics i dizigòtics i aporten noves proves sobre com els factors genètics i els ambientals actuen en la definició de les diferències anatòmiques de les persones, obrint vies per comprendre la complexitat de la genètica, l’entorn i la cultura, que donen forma al tracte vocal i poden explica les diferències fonètiques i fonològiques entre les diverses llengües del món.
Una part del cos importantíssima però poc estudiada
El tacte vocal, format per cavitats i òrgans com la llengua, la laringe o els llavis, és importantíssim per parlar, respirar o menjar, i no obstant això hi ha poc coneixement sobre els seus fonaments genètics. De fet, Dorret Boomsa, catedràtica de la Universitat Lliure d’Àmsterdam, apunta que és “difícil” trobar característiques humanes que no hagin estat objecte d’un estudi de bessons però que, “sorprenentment”, aquest és el primer d’aquest tipus que es fa sobre el tracte vocal.
“El pas següent és relacionar aquestes troballes anatòmiques amb els efectes sobre la idiosincràsia de la veu i l’articulació del llenguatge”, apunta Boomsa. Jan Dediu, un dels líders del projecte, afegeix que els resultats indiquen que els factors genètics i ambientals, incloent els culturals, donen forma al tracte vocal i que cada estructura, i fins i tot les seves parts, té “una constel·lació d’interaccions pròpia”.
Una tasca enorme
L’estudi s’ha fet amb les dades de cinc estudis de bessons del Països Baixos. Avaluant les seves ressonàncies magnètiques, es poden estimar les contribucions dels gens i l’entorn a l’anatomia del tracte vocal, ja que els bessons monozigòtics són un “experiment únic de la natura” i els digizòtics comparteixen de mitjana, el 50% del genoma, recorda Emily Jennings, una de les contribuents a l’estudi. Gràcies a això, es pot conèixer la importància dels factors genètics i ambientals en les diferències anatòmiques entre el tracte vocal de persones genèticament idèntiques.
Per mesurar els aspectes del tracte vocal que no es veuen externament, les imatges es van analitzar en 3D. En un aspecte innovador, dos investigadors independents van formar un protocol rigorós baat en la literatura antropològica i fonètica i, durant sis mesos, van marcar les imatges 3D per identificar-hi estructures anatòmiques definides i descriure-hi corbe i superfícies. A partir d’aquí, es van obtenir distàncies, angles, curvatures, proporcions… que permetien captar les dimensions i la forma de les estructures del tracte vocal i les seves interrelacions.
Diferències en la relació ADN-ambient
L’anàlisi amb models d’equacions estructurals genètiques de les dades va permetre estimar la contribució de l’ADN a les estructures, controlant factors de confusió com el sexe, l’edat o el volum intercranial, i puntuar totes les dades. Els resultats van sorprendre els mateixos investigadors, ja que la laringe, per exemple, “sembla estar sota una forta influència genètica”, mentre que components ossis com les arcades dentals i la volta palatina “tenen una baixa heretabilitat”, explica Scott Moisik, de la Universitat de Tecnologia de Nanyang.
Si bé estudis anteriors indicaven que aquests components canvien en resposta als efectes de tractaments dentals, la dieta i fins i tot el costum de xumar-se el dit durant la infantesa, hi ha altres estructures, com la cavitat nasal i la mandíbula, que resisteixen força aquestes influències ambinetals. Així doncs, sembla que la genètica importa però no de maner auniforme sinó en graus segons el lloc. Així doncs, “val la pena” buscar els gens implicats, afegeix Moisik, alhora que queda clar que “la genètica no ho controla tot” i que es poden buscar mecanismes d’interacció biologia-entorn-cultura.
Noves vies d’investigació
Justament, la cultura havia estat esmentada en estudis anteriors, on es va demostrar que els aliments d’agricultors i caçadors-recol·lectors afecta les dents i, de retruc, marca l’ús de sons com [f] o [v], molt més emprats pels primers. El proper pas dels investigadors serà buscar els gens relacionats amb les estructures del tracte vocal. Així doncs, es combinaran les dades obtingudes amb el genotip i també es vol ampliar la mostra per identificar alguns gens implicats.
A més, també es poden estudiar els gens amb altres mètodes per comprendre millor el desenvolupament de l’anatomia vocal i comparar-lo, per exemple, amb els neandertals i els denissovans, per inferir coses sobre el desenvolupament de la seva parla. És per tot això que la metodologia i els programes desenvolupats en aquest treball estan disponibles gratuïtament per a qualsevol investigador.
