La pesta, la malaltia que va arrasar l’Imperi Romà d’Orient al segle V i que va exterminar entre un terç i la meitat de la població d’Europa al segle XIV, havia arribat al Vell Continent molt abans que no es pensava. Segons explica un article publicat a la revista ‘Cell Reports’, un home de fa 5.300 anys que va viure a l’actual Letònia és la persona infectada amb la soca més primerenca de la malaltia que s’ha trobat mai fins ara. El descobriment s’ha fet després que les seves restes, que van ser trobades en una tomba neolítica a la riba del riu Salac, fossin analitzades juntament amb les dels altres tres cadàvers trobats al mateix lloc. Seqüenciant l’ADN dels seus ossos i dents i fent-los proves per a bacteris i virus, els investigadors es van sorprendre en descobrir que aquell home, un caçador-recol·lector de poc més de vint anys, havia estat infectat per una variant ancestral de Yersinia pestis, el bacteri responsable de la malaltia.
Els científics creuen que la soca original d’aquest patogen va aparèixer fa uns 7.000 anys, poc després de l’arribada de l’agricultura a Europa Central, i que havia anat saltant de manera esporàdica d’animals a humans sense causar cap brot de pesta. Amb el pas del temps, però, va acabar mutant i tenint molta més facilitat per infectar humans fins que, finalment, van aparèixer les soques que a dia d’avui coneixem amb els noms de Pesta Negra o pesta bubònica, responsables de desenes i desenes de milions de morts en una sèrie d’epidèmies que es van anar repetint al llarg dels segles. En el cas que ens ocupa, l’home sembla que va ser infectat pel bacteri i va morir pocs dies després, ja que va desenvolupar la forma de la malaltia coneguda com a pesta septicèmica, la menys habitual i la més mortal de totes ja que, sense tractament, és gairebé segur que mata la víctima.
La comunitat científica, però, es debat sobre l’excepcionalitat d’aquest cas, ja que hi ha qui pensa que a finals del Neolític, pels volts del 3.300 abans de Crist, la pesta ja estava causant estralls entre la població europea, provocant grans caigudes entre les poblacions humanes. Que això fos així, però, no queda descartat per la simple troballa d’aquest cos, que sens dubte ajudarà molt a comprendre millor l’origen i l’evolució d’una malaltia que, a dia d’avui, continua present en algunes regions del món, tot i que es pot tractar amb antibiòtics amb certa facilitat en cas, és clar, que el diagnòstic es faci ràpidament.
