Un equip d’investigadors ha descobert el cervell més antic d’un vertebrat que s’ha descobert mai. En un article publicat a ‘Nature’, aquests científics expliquen com, a l’interior del crani d’un peix extingit, anomenat ‘Coccocephalus wildi’ i descobert fa més d’un segle en una mina de carbó a Anglaterra, hi havia un cervell ben preservat que, contra tot pronòstic, ha arribat fins als nostres dies tot i pertànyer a un animal mort fa 319 milions d’anys.
Un cervell descobert per casualitat
Com que aquestes restes fòssils són les de l’únic exemplar d’aquesta espècie que s’ha trobat mai, els investigadors van fer servir la tomografia computeritzada per mirar de veure l’estructura interna del cos d’aquest animal sense causar cap dany a les restes. Va ser així com en examinar el crani, una massa misteriosa va aparèixer a les seves pantalles. Un objecte amb una estructura ben definida i característiques semblants a les dels cervells dels vertebrats, com ara simetria bilateral, espais buits semblants als ventricles i filaments que recorden els nervis cranials. Tota una sorpresa que els científics no havien pogut anticipar de cap manera.
Una porta oberta a l’evoució del cervell
Aquest descobriment, a més, no és només una curiositat sinó que l’anatomia d’aquest cervell permet als investigadors conèixer molt millor l’evolució del cervell en els peixos. El ‘C. wildi’ és un dels primers actinopterigis, els peixos d’aletes radiades que formen el clade dominant dels vertebrats. Tot i això, sembla que l’estructura del seu cervell no tenia algunes de les característiques més distintives d’aquesta família, cosa que fa que s’assembli més a la de la resta de vertebrats com els amfibis, els ocells, els rèptils o els mamífers. La distinció, doncs, devia evolucionar molt més tard del que es pensava fins ara.
Com que trobar cervells ben preservats és molt poc habitual, el que sabem de l’evolució d’aquest organ en els vertebrats és, essencialment, el que podem aprendre de les espècies que encara existeixen. Exemplars com aquest, doncs, són una oportunitat excepcional de completar els grans buits que hi ha en aquest camp del coneixement, especialment tenint en compte que s’ha conservat com molt pocs, permetent saber com era malgrat el pas de més de 300 milions d’anys.
