Un equip d’investigadors ha aconseguit resoldre el misteri d’uns cranis modificats que, amb uns 1.500 anys d’antiguitat, corresponien a persones que van viure al Japó de l’Edat Mitjana. En un article publicat a ‘PLOS One’, els científics afirmen que la forma estranya dels seus caps era resultat d’una pràctica deliberada que tenia l’objectiu d’expressar la identitat col·lectiva del grup.
Una gran necròpoli del poble dels Hirota
Els cranis, trobats a l’illa de Tanegashima, al sud del Japó, s’han datat entre els segles III i VII i van ser trobats en una gran necròpoli que ha estat excavada des dels anys cinquanta del segle XX. Hi ha centenars d’esquelets, la majoria dels quals amb ornaments molt rics, cosa que apunta que els enterrats allà devien ser d’una classe social semblant del poble conegut com els Hirota.
En tots els casos, la part normalment arrodonida de darrere del cap havia estat aplanada i se li havia donat una forma quadrada, probablement amb benes o bé pressionant-lo contra una superfície plana durant la infantesa. L’estudi ha conclòs que, independentment de la classe social o del sexe, tots els Hirota eren sotmesos a aquesta pràctica de deformació cranial.
Proves d’una activitat comercial notable
L’anàlisi de les restes, a més, també ha permès saber que moltes de les joies que adornaven els cadàvers provenien de milers de quilòmetres més al sud, indicant un comerç força important. Els investigadors, a més, creuen que les modificacions cranials també els ajudaven en aquest procés, ja que mantenien la identitat del grup i els feien fàcils d’identificar allà on fossin.
Les comparacions permeten veure les modificacions específiques dels Hirota
En aquest estudi els científics han fet escàners en tres dimensions i han modelat els cranis de 19 adults per fer anàlisis morfològiques i els han comparat amb cranis de dos grups japonesos antics més, els Jomon i els Doigahama. Les imatges hn mostrat uns detalls sense precedents en la forma dels ossos i hn permès veure que, tot i que tots tres grups modificaven els cranis, els Hirota ho feien d’una manera diferent i s’han trobat marques que podrien ser conseqüència de la col·locació de benes al cap durant la infantesa.
Aquest tipus de pràctiques, de fet, s’ha trobat en tombes d’Àsia, Amèrica del Sud i també a Europa i podria ser molt antiga, tal com indica un crani allargat, trobat a la Xina, que es calcula que té uns 12.000 anys d’antiguitat. En el cas dels maies, a Amèrica, el procediment està molt ben documentat, amb figures que mostren infants amb ginys per modificar-los el crani.
