Gràcies a l’anàlisi d’unes monedes i a un text xinès de fa 2.300 anys, un equip d’investigadors ha pogut recuperar la ‘recepta’ per fabricar bronze que feien servir en aquella època, que incloïa dos ingredients desconeguts perquè resultaven intraduïbles. El text provenia del Kao Gong Ji, l’enciclopèdia tècnica més antiga que es coneix, escrita el 300 abans de Crist i que forma part d”Els Ritus de Zhou’, tal com expliquen els científics en un article publicat a la revista ‘Antiquity’.
Un document amb fórmules químiques ancestrals
Aquest document inclou sis fórmules químiques per elaborar bronze i conté instruccions per com fabricar espases, campanes, destrals, ganivets i miralls. Durant el darrer segle, els investigadors s’han esforçat a traduïr dos dels ingredients principals, que hi apareixen senzillament com a “jin” i “xi” i que els experts creien que eren coure i llauna, dos components essencials en la fabricació del bronze. No obstant això, les proves per reproduïr la recepta donaven materials amb una composició diferent de la del bronze xinès antic.
Finalment, ara sembla que s’ha aconseguit identificar què són aquests dos materials, permetent entendre millor l’elaboració de bronze a l’antiguitat i alhora obrint noves preguntes sobre quan es va inventar, ja que la producció massiva de bronze és molt més antiga que el document que explica com fer-ho.
Un procés molt més complex del que es creia
Si bé en xinès modern “jin” vol dir “or”, els significat antic de la paraula podria voler dir “coure”, “aleació de coure” o fins i tot simplement “metall”, raó per la qual és difícil establir quins són exactament els ingredients de la ‘recepta’ més emprada a Euràsia en aquella època. Per posar-hi remei, els investigadors van analitzar la composició química de monedes xineses encunyades durant l’època en què es va escriure el Kao Gong Ji.
Van descobrir que eren el resultat de barrejar dues aleacions pre-preparades, una de coure, llauna i plom i una de coure i plom. Així doncs, “jin” i “xi” devien ser aquestes dues aleacions, una resposta a un misteri de fa un segle i que, a més, mostra que els elaboradors de bronze xinesos combinaven aleacions en comptes de metalls purs, un procés molt més complex del que es pensava fins ara, amb una passa més.
