Una nova planta fòssil d’aigua dolça, que va viure durant el Cretaci inferior, ha estat descoberta i reconstruïda a Catalunya, on es va trobar, per un equip de geòlegs de la Universitat de Barcelona. El “remuntatge” d’aquesta planta d’entre 125 i 120 milions d’anys, com si fos el d’un trencaclosques, s’ha fet a partir dels òrgans vegetals trobats en un estrat de roca d’Olivella, al Parc Natural del Garraf.

Batejada com a Palaeonitella trifurcata, és un dels pocs caròfits, algues pluricel·lulars que es consideren antecessores de les plantes vasculars actuals, que ha pogut ser reconstruïda a partir dels fòssils. Així, s’ha fet encaixar la tija, les branques i les fructificacions, en un procés publicat a la revista ‘Review of Palaeobotany and Palynology‘.

Palaeonitella trifurcata | Universitat de Barcelona
Palaeonitella trifurcata | Universitat de Barcelona

Les plantes antigues sovint es poden conservar amb els òrgans per separat: fulles, fruit, pol·len, arrels, fusta… Així doncs, s’han hagut de crear diferents tàxons d’espècie per a cada organ, amb taxonomies i nomenclatures paral·leles, per tal de poder-les relacionar i reconstruir-les senceres, cosa que passa molt poques vegades.

En aquest cas, és probable que Palaeonitella trifurcata sigui una espècie molt antiga del clade que a dia d’avui representa el gènere Nitella, una família d’algues. En el cas d’aquest tipus de plantes, la seva conservació depèn de la calcificació durant el cicle vital. Si no passen per aquest procés, com és el cas de les Nitella actual o d’aquesta antecessora seva, només es fossilitzen en casos excepcionals.

La clau d’aquest cas sembla que són els tapissos de cianobacteris que van colonitzar la planta, formant una crosta de calcita que va protegir-la després de morta i va impedir que es degradés. Si això ja és prou estrany per sí mateix, encara més més excepcional que els seus òrgans s’hagin pogut relacionar fins a reconstruir la planta sencera.

D’entre les dades obtingudes del seu estudi en destaca la reconstrucció del paleoambient on vivia, amb llacunes litorals d’aigua dolça connectades amb badies protegides de salinitat marina o salabrosa, semblants a les albuferes.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa