Sir Ian Wilmut, un dels creadors de l’ovella Dolly i considerat com el seu ‘pare’ científic, va morir aquest diumenge als 79 anys, segons va informar la cadena britànica BBC. La seva carrera, que no només va dur a la clonació del primer mamífer sinó que també va obrir la porta a la investigació en cèl·lules mare, va ser una de les més destacades de la ciència del segle XX pels seus èxits, que van mostrar-nos un nou món per a la recerca en moltíssims camps.
Wilmut va ser un dels líders destacats de l’equip que, el 1996, va fer servir una cèl·lula d’una ovella adulta morta per a crear un altre animal genèticament igual a ell, és a dir, un clon. La tecnologia que va emprar, en un èxit sense precedents, va permetre posar l’ADN de la cèl·lula adulta en un òvul buit, estimular-lo amb electricitat, afegir-hi productes químics per ‘rejovenir-ne’ el material genètic i implantar-lo en una ovella que va gestar-lo fins al part, el naixement de l’ovella Dolly.
Un moment importantíssim del progrés científic
El part d’aquell animal, ara ja fa més de 25 anys, va ser un dels moments més importants de les darreres dècades d’investigació científica, donant la sensació que la humanitat havia fet una altra passa increïble cap al control absolut de la vida i, alhora, fent aparèixer la por que, al cap de poc, els humans també començarien a ser clonats. De fet, poc després que la possibilitat de clonar mamífers esdevingués realitat, diversos països van començar a prohibir explícitament la clonació en humans.
Curar malalties degeneratives, el seu gran objectiu
I no obstant això, segons recorda Pallah Ghosh, periodista de la BBC que va informar de la clonació de Dolly i que ha escrit l’obituari del seu ‘pare’, Ian Wilmut va fer aquesta passa “per a la millora de la humanitat, més que per substituïr-la”, i que la seva ambició més gran era “trobar cures per a malalties degeneraties”.
La tecnologia que va crear Dolly, al cap i a la fi, es podria fer servir per crear diversos tipus de teixits per trasplantar-los a persones que ho necessitin, restaurant-ne la funció. Des d’aleshores, els avenços que s’han fet en aquest camp són moltíssims i s’ha ampliat el coneixement i les capacitats fins un punt que, el 1996, fins i tot per a Wilmut, haurien estat de ciència-ficció. I sense ell i els seus companys i companyes, de fet, segurament ho continuarien sent.
